top of page
ariño2_edited.jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174013.png

ANNA ARIÑO GARRIÉ

"Apassionada de la vida, resistint  l’embat contra el patriarcat sense cedir ni flaquejar.  Continuo  aprenent de la vida i modificant actituds per ser més lliure.  Activista feminista i lluitadora contra tota opressió injusta i de drets humans per totes les dificultats que com a dona el sistema i la cultura patriarcal m`ha  imposat."

Barcelona, 30 de Maig de 1951 Formació acadèmica: Tècnica en Cures d’Auxiliar d’Infermeria Professió: Auxiliar d’Infermeria Orientació Política: Al tornar a Lleida l'any 73 es fa militant del PSUC. Va formar part del comitè local amb la responsabilitat de la secretaria de la dona. Per qüestions de divergències en que no es va sentir identificada va marxar a principis dels 80. L’any 1987 li proposen formar part de la candidatura de les municipals i entrar a IC amb la responsabilitat de la sectorial de dones en IC. Anys més tard decideix plegar per no estar d’acord en les polítiques cada vegades més properes a la socialdemocràcia. El punt d’inflexió va ser l’actitud equidistant per ella inadmissible sobre el procés sobiranista català. Actualment sense adscripció política simpatitza amb partits ideològicament de l’esquerra independentista dels països catalans. Sindicalista de CCOO, en la clandestinitat Hospital Joan XXIII Tarragona. L’any 78 va portar la primera secretària de la dona del sindicat, de la que va dimitir per les continues rialles i comentaris irrespectuosos que alguns dirigents de l’època feien quan es referien a les dones. Anys més endavant va tornar a reprendre també, va ser secretaria general del sindicat de Sanitat a Lleida i responsable de la secció sindical de CCOO de l’hospital Arnau de Vilanova. En repetides ocasions presidenta de la Junta de Personal del Hospital Arnau de Vilanova. Inici activisme polític: Durant la seva adolescència va viure al barri obrer de Bonavista a Tarragona, va experimentar un creixement del seu compromís polític i social: a través del Teleclub l’any 69 en la que feien tota classe d’activitats va començar a descobrir moltes de les mancances que tenia el barri. Tenia uns disset anys quan va començar a ser conscient de les situacions injustes. Una vegada pren consciencia de classe es va organitzar amb grups clandestins lluitant contra el franquisme i per la democràcia fent tota classe d’accions contra el regim organitzar-se en partits polítics, va estar militant en un partit que es deia Plataformes Anticapitalistes. Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: Any 75 Associació Provincial de Dones Any 76 associació provincial de dones amb la ponència Dona Rural Any 77 associació catalana de la dona Any 78 Grup de dones de Lleida Actualment participa en la sectorial de la dona de l’ANC a Lleida.

Captura de pantalla 2022-10-20 174044.png

CARME BELLET ROCA

"Sororitat... Aquesta paraula de moda, penso que és molt important i hi ha significat molt a les dones abans de que poguéssim reunir-nos. És una paraula molt utilitzada, però realment ha salvat penso jo moltes vides. "

Mollerussa, 1955 Formació acadèmica: Filosofia i lletres Professió: Docent d'educació secundària Orientació política: Esquerres Any inici activisme feminista: 1976 Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: Responsable del grup de Dones de Mollerussa. Assistia a les reunions del Grup de dones de Lleida -va coordinar una taula rodona on va intervenir Empar Pineda, filòloga i líder de l’MC, i Montserrat Roig. Juntament amb Dones de Balaguer, Mollerussa i Lleida van organitzar una plataforma denominada Coordinadora de Dones de les Terres de Lleida.

PHOTO-2021-07-02-19-19-55 (1)_edited.jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174102_edited.jpg

CHUS BORRELL FELIU

"No volem ser com els homes, volem  sostenir la diferència perquè som diferents. "

Lleida, 1953 Formació acadèmica: Llicenciada en Lengua y literatura española -Filologia Professió: Coach i Project Manager en Lideratge Femení. Terapeuta gestalt i professora de Mindfulnes. També és experta en Programació Neurolingüística. Des dels anys 90 es dedica a acompanyar i guiar persones en processos de creixement personal. Representant del CNDC en conferències internacionals de l'ONU (New York) 2008, 2009. Project manager de projectes formatius certificats en l'àmbit del desenvolupament de les persones i les organitzacions. Actualment i des de 2005 és Directora executiva de Coaching Lleida, escola de desenvolupament i lideratge. Mentora coach del programa de formació de coaches transformacionals del centre de coaching cristina naughton i coordinadora de la formació a Lleida. Terapeuta gestalt i tutora de formació del programa certificat per la AETG. Professora de meditació. Co-creadora del mètode e-radical estrès. Formadora. Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: 1975 I Jornades per l’Alliberament de la Dona com a membre de la Comissió de la Dona de l’ONU, representant de Baix Llobregat. 1976 LAMAR, grup de Lluita Antiautoritària de Dones Antipatriarcals Revolucionàries. Organitzadora de les Jornades feministes catalanes el 1976. Representant de l’assemblea territorial de Lleida durant 8 anys, a la comissió permanent del Consell Nacional de dones de Catalunya. 1983 promotora de Gota de Lluna. Cofundadora de l’Associació de dones empresàries ADELL i FUNDE, FIDEM. Presidenta de Dones Terra. La seva intensa i eficient activitat l’ha fet mereixedora de distincions i premis entre els quals figura el Premi Mila de Periodisme 2008, per la seva feina a l’espai radiofònic d’Onda Rambla, a la "Tertulia de la dona".

Calero_2021_a_edited.jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174120.png

Mª ÁNGELES CALERO FERNÁNDEZ

"Las mujeres no somos un colectivo. Las mujeres somos la mitad de la población."

Osca, 1962 Va arribar a Lleida el 1967. Formació acadèmica: Catedràtica de Llengua Espanyola Professió: Docent i investigadora de la Universitat de Lleida (Ensenyança de ELE, Estudis de gènere, Lexicografia, Lingüística de corpus, Sociolingüística). Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: 2021 Menció individual Encarna Sanahuja, que reconeix l'excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent. 1990 Fundadora del SIED, Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona, una associació universitària que agrupa gent interessada en la realitat de les dones i en els temes de gènere. Redacció d'articles de revistes amb perspectiva de gènere de la seva àrea acadèmica: 2019 Incidencia del factor sexo en el léxico disponible de una comunidad bilingüe 2016 Manifestaciones lingüísticas de la violencia de género y su tratamiento lexicográfico y jurídico 2015 El morfema género en el pensamiento de la Real Academia Española 2014 Diccionario y enunciación: el tratamiento de la prostitución en el DRAE 2013 Análisis sociolingüístico de las creencias en torno al habla femenina y al habla masculina 2006 Creencias y actitudes lingüísticas en torno al género gramatical en español 2004 Análisis y propuesta de revisión de los lemas con contenido racista y sexitas del DRAE 2004 El léxico de los oficios, profesiones, cargos y tratamientos 2004 El tratamiento de la prostitución 2004 Violència verbal versus violència contra les dones 2002 La identidad femenina en el discruso lexicográfico 2002 Homosexualidad y heterosexualidad en los diccionarios 2000 Estrategias lingüísticas para evitar el sexismo en las aulas 1998 Sobre los oficios femeninos en el refranero español: la mujer y la costura 1996 Análisis de las figuras femeninas en la literatura escrita en español 1996 La mujer en algunas literaturas occidentales 1994 Gènere gramatical i feminisme 1993 El mundo de la prostitución en el Refranero español 1992 Términos y expresiones sexistas en español 1991 Los sexos y el sexo en los tacos Llibres: 2009 La igualtat de gènere 2007 Percepción social de los sexolectos 2004 De mujeres y diccionarios: evolución de lo femenino 1999 Sexismo lingüístico: análisis y propuestas ante la discriminación sexual en el lenguaje 1991 La imagen de la mujer a través de la tradición paremiológica española

IMG_5969_edited.jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174140.png

EUGÈNIA CAÑUETO VIDAL

"Una dona amb consciència de classe"

Lleida, 28 desembre 1954 Formació acadèmica: Llicenciada en Història Contemporània Professió: Adjunta de Biblioteca / Bibliotecària Orientació política: Esquerres Any inici activisme feminista: 1976 Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: Creació Associació Catalana de la Dona de Lleida Creació Associació Mestresses de casa a Lleida Creació sectorial del Partit del treball (PTE)

carmina pardo_2017 (1)_edited.jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174216.png

MERCÈ CIUTAT VALERO

"Perquè és així com s'ha de fer, avançar a base de força, de sumar col·lectivament."

Lleida, 1954 Formació acadèmica: Grau en Història. Màster en immigració i mediació social. Professió: Docent d'educació secundària Orientació política: Esquerres Any inici activisme feminista: 1976 Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: El PTE. 1977 delegació de l’ACD a la capital del Segrià. 1978 fundadora del Grup de Dones de Lleida. Octubre de 1978, el Grup de Dones també va organitzar una conferència a l’entorn d’una sexualitat lliure des d’una concepció feminista i homosexual. 1979 condemna pública i unànime en contra dels judicis per avortament de Bilbao. Vinculada des dels 13 anys al Centre Excursionista de Lleida. Presidenta del Centre excursionista de 1997 a 2007.

2020_assemblea grup de dones 2020_bellet et aliae (1)_edited.jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174239.png

MARIA HUGUET RECASENS

"Nosaltres som aquí, nosaltres volem ser i volem decidir sobre nosaltres mateixes, sobre el nostre cos, sobre les nostres vides, sobre la nostra manera de viure en aquest món."

Tarragona, 1953 Va venir a Lleida el 1962. Formació acadèmica: Llicenciada en Geografia i Història Professió: Docent d'educació secundària Orientació política: Esquerres 2015: Es presentà per la CUP-CC a les eleccions del 27-S Grup municipal Crida per Lleida -CUP Any inici activisme feminista: 1974-75 Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: 1977 Fundació primera organització feminista de Lleida (delegació a Lleida de la ACD). Històric Front Nacional de Catalunya (FNC) . Associació Catalana de la Dona. Actualment participa de les mobilitzacions de l'ANC. Membre del Grup de Dones de Lleida. Participa activament en Marea Lila. Membre del centre excursionista de Lleida.

maite ojer_2017_grup de dones Lleida_edited.jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174256.png

MAITE OJER BLASI

"La nostra realitat seria absolutament diferent si aquestes dones no haguessin sortit al carrer, no haguessin anat barri per barri, població per població a escoltar dones, a ajudar-les a avortar, ajudar-les a, o sigui a fer acompanyament en tots els nivells en qüestions de violència masclista i no haguessin propiciat la creació del centre de planificació familiar, no haguessin... Tantes i tantes coses que la nostra realitat seria absolutament diferent i bastant més dolenta."

Professió: Treballa amb perspectiva de gènere des de fa 20 any, tant com a investigadora, com artista escènica, com Agent d'igualtat en polítiques públiques i gestió empresarial. Treballs amb prepectiva de génere publicats: Evolució del model femení a les arts escèniques a Lleida 1980-2014 Moviment de dones a Lleida 1972 -2007

pardo i ciutat_2016.jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174313.png

CARMINA PARDO MESTRE

"Jo no penso que el moviment és només de dones, sinó que al contrari, penso que és de totes i de tots, sinó no anem bé."

Va néixer el 1957 a Lleida. Formació acadèmica: Llicenciada en Dret Professió: Assessora fiscal / direcció de Pardo Gestió (empresa familiar dedicada a la gestoria, fiscal i laboral). Orientació política : Esquerres PSC: Regidora de la Paeria amb Antoni Siurana entre 1983 i 1987 i entre 1989 i 1991. 1/1/2021: demana la baixa de MES-Moviment d’Esquerres davant la decisió d’aquest partit de concórrer a les llistes a les eleccions Parlament Catalunya amb Junts per Cat. Any inici activisme feminista: 1970 Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: 1978 Fundadora del Grup de Dones de Lleida Actualment forma part de Marea Lila i de La Blau Altres dades rellevants: Pardo va ser el 2018 la primera dona capitana d’una de les comparses de Moros i Cristians 2019: pionera en la Cavalcada de Reis de Lleida posant-se a la pell del rei Gaspar 2020: Presidenta de l’Ateneu popular de Ponent 2020: Carmina Pardo, productora del Som Cinema

Puertas_casal.png
Captura de pantalla 2022-10-20 174330.png

SÍLVIA PUERTAS NOVAU

"I això és important, anar un escrivint les genealogies femenines d'aquelles dones que han anat fent passes cap a la lluita feminista i com altres dones s’hi han afegit. A vegades hi han salts entre una generació i un altra. Resulta que hi ha un moment de silenci o de poc protagonisme que fa que es perdin més llaços, els vincles entre una generació i un altra, però també s'ha de fer l'esforç de buscar aquesta linealitat que seria el camí cap a la igualtat i cap al feminisme."

Lleida, 1962 Formació acadèmica: Llicenciada en Geografia i Història UB (estudi general). Postgraduada en Història de les Dones per la Universitat de Barcelona. Professió: Cap d’Unitat tècnica de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida des de l’any 1995 Orientació política (militància, si s’escau) Any inici activisme feminista: 1983 Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: Ha format part del programa Bibliografia Històrica de la Dona a Catalunya. Ha treballat (ajudant de recerca) en diferents projectes expositius, entre els quals en les exposicions Les dones fan història i Les dones fan esport, organitzades per la Generalitat de Catalunya i comissariades per la catedràtica d’història contemporània a la Universitat de Barcelona, Mary Nash. Des de la Unitat Tècnica de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Lleida treballa per impulsar les polítiques municipals d’igualtat, amb projectes i activitats adreçats a visibilitzar la presència i el protagonisme de les dones lleidatanes en tots els àmbits de la vida social, cultural, econòmica i política de la ciutat; per fomentar l’apoderament de les dones i la lluita contra qualsevol forma de discriminació; així com per donar suport a les entitats de dones de Lleida, treballant de manera conjunta per assolir un major benestar en condicions d’igualtat. Com a investigadora ha format part de diferents equips de recerca de les universitats de Lleida i de Barcelona, molts cops en projectes relacionats amb la dona i el treball. És autora del llibre “10 anys de serveis personals a Lleida” i coautora, amb Agnès Pardell, del llibre “La integració de la dona al món del treball a les terres de Lleida”.

1986_ Club Vindicación Madrid (1).jpg
Captura de pantalla 2022-10-20 174353.png

ELVIRA SIURANA ZARAGOZA

"El feminisme és la lluita que va més enllà de les lluites polítiques o alliberadores que ens han precedit. (...) A les revolucions socials que s'han fet sempre queda una cosa pendent, que ha set la dona d'aquests homes que feien aquestes revolucions i que a més ha participat, a vegades posant-hi la vida."

Lleida, 1952 Viu a Lleida fins els 10 anys en què es trasllada a Barcelona per estudiar el batxillerat al col. Sagrado Corazón i Administració d'empreses CICF. Torna a Lleida el 1975-76 i torna a marxar de la ciutat fins el 2016. Professió: altres la defineixen com a escriptora; però ella es defineix com a activista militant i ara també com a jubilada. Orientació política: Tot i que va militar al Partit feminista, ara ella mateixa s’identifica amb el Feminisme radical-marxista. Any inici activisme feminista: 1970 Principals activitats o entitats feministes en què ha participat: 1975 participa en la creació del “Grup independent de lluita per la dona”, participa a les activitats del "Grup ecologista de Lleida" i al "Congrés de cultura catalana". Així com a les primeres manifestacions i eleccions de la transició democràtica. 1976, estudiant a París, aprofundeix en l'estudi de la teoria feminista a través del col·lectiu "des Femmes" creat per Antoinette Fouque. Al maig es desplaça a Brussel·les per assistir al "Tribunal Internacional de Crims Contra les Dones". Allí contacta amb les representants dels Col·lectius Feministes de Barcelona i Madrid, creats per Lidia Falcón. 1977 va començar la seva militància en el feminisme autònom, unint-se a l'Organització Feminista Revolucionària (OFR), enquadrada dins del Feminisme radical. Formació d’un nucli anomenat Grup Independent de la Lluita de la Dona (GILD), que afirmaven ser independents dels partits polítics i es distanciaven ideològicament de l’Associació Catalana de la Dona. Va anar a treballar a Barcelona amb Lidia Falcón, on va tenir un paper actiu en la creació del Club Vindicación Feminista. 1979 es va implicar en la creació del Partit Feminista de Catalunya, del qual ha estat dirigent fins a 2010. 1980 es va incorporar a l'editorial Vindicación Feminista Publicaciones, la primera editorial feminista a Espanya. Juntament amb Lidia Falcón va cofundar els Clubs Vindicació Feminista de Barcelona i Madrid, i la Federació de Clubs Vindicació feminista. I des del 1979 al 2009 va ocupar el càrrec d'editora i coordinadora de la revista feminista Poder i Llibertat. Va participar com a delegada del Partit Feminista en la creació d'un Front de dons per a les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya el 1980. Elvira Siurana va participar activament a la campanya electoral, difonent el programa del Front de Dones. El 1999 va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu dins de la Confederació d'organitzacions feministes COFEM-FEMEK, que prèviament havia ajudat a crear. Va organitzar nombrosos esdeveniments i congressos, tant nacionals com internacionals. Ha estat ponent a múltiples congressos feministes. Va participar activament als congressos de les Nacions Unides commemoratius de l'any internacional de la dona celebrats a: Copenhaguen (1980), Nairobi (1985) i a Beijing (1995). Va treballar com a periodista al Diario de Barcelona i a la revista Actual. Els seus articles han estat publicats en diaris i revistes feministes, nacionals i internacionals com Lanbroa, Poder i Llibertat, Papers de Dona, Rain and Tunder, Opinió Hispana, i The Spanish Herald entre d'altres. 1992 va publicar, juntament amb Lidia Falcón, el llibre Catàleg d'escriptores feministes actuals en llengua castellana. 2000-2010 militant al Front d'Alliberament Gai de Catalunya i a l'organització Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i bisexuals de Madrid (COGAM). En aquesta última ha centrat la lluita en l'obtenció de la legalització del matrimoni homosexual a Espanya, dret que va exercir l'any 2008. 2019 es va presentar a les eleccions municipals de Lleida com a número 4 a les llistes de la Crida per Lleida.

bottom of page