3. Aquest entorn personal va promoure el teu posicionament feminista?

L'entorn i familiar d'aquell època no, perquè en el país tampoc no existia un debat sobre tot plegat. El que sí  que a casa es fomentava la cultura, la llengua, la defensa de la llengua. Hem sigut republicans i som  republicans, per tant, doncs ja teníem un camí, doncs, bastant dolorós en tot plegat. Però sí que des del punt  vista de la llengua, la cultura, la literatura catalana i la defensa del nostre país, això sí, que m’ho van inculcar. 

​

4. El teu sexe va determinar els teus estudis i o la seva carrera professional? 

Amb certa manera, sí, en certa manera sí, perquè pel fet de ser dones segons el què... ja no vaig poder optar. 

​

5. Com et definiries, política, social i ideològicament? 

Bé, jo penso... Tinc una sèrie de creences, és a dir, de principis, que doncs van d'acord amb ser d'esquerres,  anticapitalista, antipatriarcal, amb una línia llibertària.

​

6. Quan et vas començar a interessar per qüestions polítiques? 

Doncs, devia tenir uns vint-i-pocs perquè amb vint-i-pocs... En aquest país, doncs a meitat dels 70, 73, 74, ja  hi havia com una mena d'efervescència perquè ja es veia, doncs, què el dictador ja estava..., doncs, en una  situació ja de decadència absoluta, física. I tot això i després dels moviments, associacions, contactes, gent  que vas... que vas escoltant, eh? Ja... ja teníem les orelles una mica obertes, no? Vas escoltant i doncs vam  anar agafant el fil. 

​

7. A l’hora de triar ideologia política vas tenir en compte la consideració que aquesta tenia de la dona?

No, no, no. La dona ha estat sempre, ha estat sempre. Des del punt de vista de la ideologia, jo vaig entendre  què el món ha de ser... tothom ha de tenir oportunitat, tant els homes com les dones, i que la societat, doncs,  s’ha d’organitzar per donar aquestes possibilitats tant a homes com a dones. I que l'aportació que es fa des  de l'esquerra i des de la democràcia és la que, entenia, que era la que possibilitava donar totes aquestes  oportunitats, oportunitats des de tots els àmbits, perquè la persona es pugui desenvolupar. 

 

8. Quina era més important, la lluita feminista o la lluita política? 

És que jo... per mi va junt. I bé, quan tens pocs anys i tens poca formació, has llegit poc... després ja he anat  llegint i m’he anat doncs formant a través dels estudis i després també. Doncs, personalment però ser  feminista és fer política. Anar pel carrer és fer política, anar a treballar és fer política, el que estem fent tu i jo  també és fer política. Perquè la política és una acció, eh, en que les persones interaccionem i que les persones  dintre d’aquesta llibertat que tenim en aquests moments, doncs podem dir el que... el que creiem, i això és  política, perquè hi ha una relació, hi ha un consens, hi ha una entesa. O no, però no vol dir que per això ja ens  haguem d'insultar ni de fer res més violent. Vull dir, la política, jo entenc que és a tot arreu. Passa que en  aquesta societat que estem, doncs, està dividida la classe política. La classe política no existeix, perquè els  polítics haurien de ser, hi haurien de fer que tu estàs en un lloc, en una institució durant un temps, i és un  servei a la societat, no la societat et fa servei a tu, i a sobre t’enriqueixes. No, no, és un servei a la societat.  Aquesta és la política, la bona política, la que jo entenc que és la bona, perquè dona possibilitats a tothom,  no solament aquell personatge que es tira vint-i-pico d’anys en una alcaldia o de regidor o de diputat. 

Per lo tant, vull dir, les dues coses per mi van juntes. 

​

9. Quines recordes que eren les reivindicacions més importants de l’època? 

A veure. En aquella època, clar, les reivindicacions és que eren totes. Eren totes perquè no hi havia res, el  franquisme... aquests 40 anys, eIs anys que va durar el franquisme, va esborrar tot el que s’havia fet, s’havia  intentat portar a terme i s’havia començat a crear a l'època de la República. Que la República també va vindre  d'èpoques anteriors i parlo de casa nostra de Catalunya i de l'Estat espanyol. Però bé, si ens centrem en la  República, tot el que la República havia portat de novetat, de pensament d'esquerres i de de donar  oportunitats a tothom, tant homes com dones. Tot això va quedar esborrat per tant vam haver de començar.  Llavors sí que vam haver de començar pràcticament de zero. 

Havíem de buscar les nostres avant-passades, els nostres antecedents des del punt de vista de les dones,  perquè no teníem cap tipus d’informació. Cap referència, ben poques, alguns noms de la República, de la  literatura, de dones que havien escrit sobre les dones, etc. No teníem, i havíem de començar de zero. Per tant,  doncs la nosaltres vam entendre que, doncs, la ideologia feminista passava pel que nosaltres anomenem el  feminisme radical. I les reivindicacions, havíem de començar per reivindicar els drets de les dones, les  oportunitats que et deia abans una mica més bàsic: les oportunitats per les dones, els drets des del punt de  vista de poder exercir una professió, de poder estudiar la carrera que volguessis, de poder decidir sobre el  teu cos, de poder decidir sobre el teu casament, amb qui et volies casar i si realment volies tenir fills, la teva la teva identitat sexual. Vull dir tot, i evidentment hi havien uns temes molt, molt importants en aquest país  que era, doncs, l'abolició de l'adulteri i, després, la demanda de l'aprovació del divorci. Si mal no recordo, pot  ser el 85 o per allà, als començaments dels 80, que es va aprovar el divorci. Que aquest sí que era un tema  molt important i evidentment després també pel que fa a l'educació sexual, de poder conèixer doncs el nostre  cos, com funciona i, en aquesta part, l'avortament, la reivindicació de l'avortament, que seria, potser, els  punts més que ho toca. Tot eh! a mi...

Per això, i em deixes fer un incís, traslladant-nos ara en aquestes moments actuals en què quan moltes  vegades diuen, on són les dones? on és el moviment feminista? El moviment feminista és aquí. El moviment  feminista no ha deixat mai d'existir. El moviment feminista no ha deixat mai de reivindicar ni de plantejar-se  reivindicacions, ni propostes, ni projectes, ni maneres de transformar la societat. Sempre hi ha estat, el que  sí ... que el patriarcat i, evidentment el capitalisme, aquest binomi que va junt, no va en absolut separat.  Doncs sí, que el que et comentava, jo penso que sí, que té molt interès en compartimentar, perquè és allò del  divideix i aleshores, doncs, tindrem menys poder i menys poder de decisió. 

​

10. Creus que els partits d'esquerra també eren masclistes? 

Sí, sí. Perquè, a veure, insisteixo, en aquest país nostre, altres països d'Europa anaven una miqueta més  avançats en aquest sentit, però tampoc no pensis, no gaire. I aquí, doncs 40 anys de franquisme en que la  imatge de la dona solament era, doncs, o monja, o prostituta, o mestressa de casa. Doncs vull dir poca cosa,  poca cosa hi havia i poques oportunitats i evidentment l'home era, doncs, el cap de casa, el que havia... el  que portava totes les decisions, el que manava sobre les dones, sobre els fills, i encara que hi haguessin homes  dintre de partits polítics anomenats d'esquerra democràtics, aquest deix, aquesta manera de pensar aquesta,  aquestes creences, aquest currículum ocult, no s’esborra d’avui per demà. Per tant dintre dels partits polítics, i tant que sí! 

​

11. Quin era el paper i la importància de les dones en aquestes organitzacions polítiques?

Doncs majoritàriament, doncs de segones, majoritàriament de segones. Bueno en el sentit de que ja ho deia,  ja t'ho he dit abans, doncs els dirigents, els líders eren els homes. I si hi havia alguna dona que destacava, que  podia liderar, que podia proposar, doncs se l’apartava. O a vegades, se la desprestigiava. 

​

12. Us tenien en compte a l’hora de prendre decisions o us sentíeu en una posició d'inferioritat?

No ens tenien en compte, d'inferioritat, no. No en una situació d'inferioritat sentir-nos, eh? No, perquè si et  vas endinsant en la teoria, en el pensament, en la pràctica feminista t’empoderes perquè consideres que tu  tens les mateixes oportunitats que qualsevol persona d'aquí. Tant sigui jo mascle o femella o el que sigui, eh?  Altres identitats. Per tant doncs no, no en aquest sentit. 

Doncs, possibilitats poques, però sentir-se... sentir-se inferior, no. Que després la societat t’ho diu, i ho has  d’haver treballat, ho has d'haver experimentat, has d'haver crescut una mica. Perquè clar, les coses s’han  d’aprendre a través del temps i dels anys, i de la creixença, i de l'experiència de les... de les persones. Després, doncs, consideres que tu tens una formació i unes capacitats com qualsevol altre. 

​

13. Si és així, n'éreu conscients? Us revoltàveu per aquest motiu o us resignàveu?

No, no, ens revoltàvem. La prova és que, doncs, ens vam organitzar, auto-organitzar. Primer vam, sí, suposo  que ja ho coneixes, vam crear l'Associació de la dona, després es vam escindir. Precisament per això, perquè  hi havia companyes que estaven en partits polítics i que els partits polítics eren liderats solament per homes  i llavors et deien el que havies de fer, fins i tot amb polítiques de cara a la dona. I el que et deia. Doncs amb  aquest... basant-nos en aquesta idea, elles van optar, jo no, jo no militava en cap partit d'aquests, basant-nos  en aquesta idea, doncs van dir, no, no, això no, les decisions les prendrem nosaltres, nosaltres mateixes. Ens  costarà el que ens costarà, ens en sortirem o no. Ja ho veurem, però decidirem nosaltres. 

 

14. Si reivindicàveu una millor posició, éreu escoltades? 

Una millor posició... No, no, no, ja t’he dit que... que costava molt, que em costava molt. Sí, sí, sí. 

 

15. En quin moment de la teva vida vas conèixer el feminisme i quan vas decidir fer-te feminista?

Jo penso que fer-me feminista... No ho entenc així. No és fer-se... dir: “mira, avui la fai, eh? Avui em donen  el títol d'infermera, no? Avui hem donen el títol de feminista”. No, és una evolució, és unes creences, són  unes conviccions, són un empoderament en què tu arribes entendre que, doncs, el feminisme és una  aportació per millorar la societat, la humanitat, les persones, perquè dona possibilitats a tothom i  evidentment fa justícia a la dona amb totes les dècades i milers d’anys que portem de regressió i de repressió.  Per tant, això ja ho vas... vas creixent, eh? A mesura que vas fent-te gran també i tens més experiències... vas  formant-te, si tens interès, clar, no tothom. Vas formant-te, vas llegint, vas discutint, vas buscant llibres o articles que puguin ajudar a confeccionar, doncs, aquesta... aquesta mentalitat, aquesta idea. Però, tot això  ajudat per aquesta teoria feminista que ja en els anys 50 i anteriorment, però, ja hi havien uns clàssics com  per exemple la Beauvoir o, en la literatura, la Virgínia Wolf, etcètera, etcètera. Vull dir que anem estirant allà  i després tenim les dones d'aquí casa nostra. Sigui, doncs, des d'aquí Catalunya, doncs des de la Montserrat  Roig, doncs, la Maria Aurèlia Capmany. Altres dones que ja començaven a parlar i a dir: “nosaltres som aquí,  nosaltres volem ser i volem decidir sobre nosaltres mateixes, sobre el nostre cos, sobre les nostres vides,  sobre la nostra manera de viure en aquest món”. I això és un canvi. I això és el que aquest capitalisme  patriarcat, millor dit, patriarcat capitalisme, per ordre d'aparició ens ve dient que no. Per tant, doncs sempre  ens hem rebel·lat. Jo penso que sí, el que diu la Maria Mercè: 3 voltes rebel. 

​

16. Has patit discriminacions pel fet de ser dona en l'àmbit professional? 

Discriminacions no. Jo vinc del món de l'ensenyament i la veritat és que, doncs, en el món de l'ensenyament,  doncs hi ha una certa línia igualitària. El que sí que pots trobar persones que no estiguin a l'alçada, doncs d'un  comportament o d'una educació, d'una posició adequada pel que s'està... per la feina que estan portant a  terme, que, en aquest cas, seria l'educació. I fora, doncs, en moments determinats... comentaris, actituds. Sí,  ara, aquest... que jo m’hagi sentit, que hagi patit d'una manera directa i molt forta... doncs crec que no, i sinó  no me n’he adonat. Perquè això també és veritat, que no ens n'adonem i, a vegades, fins que després penses  allò, aquella persona o, és igual home que dona, va tenir una actitud, algo... M'entens? Vull dir que, però, vull  dir, no, fluixet. 

​

17. I en l'àmbit personal, social, ciutadà? 

Bé, això el que et deia. En moments determinats sí. Persones, doncs, que no hi ha hagut una actitud adequada  en què potser, doncs, t’han deixat de cantó o no t’han tingut en compte en les teves aportacions, sí, bé, això. 

​

18. Creus que les coses han canviat i hem anat a millor o encara hi ha molta discriminació?

Com veus la  situació actual? 

Bueno, la situació actual... Tinc allò de dir, tinc dos cares, no? L’optimista i la pessimista. Entrarem a la meitat.  Jo crec que estem tirant enrere, jo crec que estem tirant enrere. El que vam aconseguir en aquests 40 i pico  d’anys en aquest país nostre, en aquesta anomenada transició, que tampoc... que també caldria també parlar n'hi, sí va ser transició democràtica o van ser uns “arreglos” d'una part, d'un sector de l'elit espanyola i  catalana. Jo crec que sí, que hem tirat enrere i estem tirant enrere. El que es va..., avui en dia ja no hi ha...  evidentment, el divorci ja no es qüestiona, totes aquestes coses, però se segueix qüestionant l'avortament.  Que estem..., han passat un munt d’anys i encara estem igual. Després lo del terrorisme masclista contra les  dones, que cada dia o quasi bé cada dia hi ha assassinats. I quan dic que és terrorisme, és com una mena de  guerra contra les dones i es veu cada vegada que mires les notícies internacionals. Això no hauria de ser en aquests anys i en polítiques que diuen aquests dos governs. Tant d'aquí, d’allà, com de més enllà. Polítiques  d’igualtat, polítiques de... o projectes d’afavorir les dones que, la veritat, penso que això ha estat un fracàs i  segueix sent un fracàs. Soc molt dura amb això. Pensar... penso, eh? ja si m'ho preguntes, pues t'ho dic. Soc  molt crítica en aquestes polítiques. Si aquestes polítiques no han servit fins i tot amb l'ensenyament, que si  perspectiva de gènere... Quin resultat hi ha? Les noies joves i no tan joves es deixen, doncs, dominar. I això  potser tu coneixes més que jo, però jo ho he vist amb alumnes, i després també en què... doncs: “on estàs?  què fas? Per què vas vestida així?”. La possessió.  

Tot una sèrie de coses que no s’han solventat en absolut. I llavors ens venen aquestes senyores del feminisme  institucional, una crítica també, i aquests senyors polítics, etc. dient que ho arreglarem. Com pot ser que hi  hagi 80 dones assassinades, assassinades! en el que portem d’any. 80 o potser més, no sé, és igual, més o  menys no? Com pot ser? És que això hauria de ser...! És inconcebible, darrere de cada dona, darrere d’aquestes dones també hi ha criatures. Què fan les institucions? Nosaltres com a Grup de dones fa més de  10 anys que estem reclamant un centre d'urgència per a dones maltractades que s'encarregui l'Ajuntament.  Que l'Ajuntament posi, doncs, els serveis, els recursos. No ens en em sortit, no ens en hem sortit, Helena. 

Aleshores han millorat? Sí, clar, avui estem aquí, podem parlar i podem fer crítica i, doncs, podem exercir  professions. Segons quines, evidentment, encara no. Pots dir em caso per amor, o puc anar a avortar. Sí a  Barcelona, o allà on sigui, a Lleida no. Clar que ha canviat però, però l'essència, la base, la base d’aquesta  societat encara hi ha uns fonaments brutals, patriarcals i capitalistes que si no afeblim, això no ens en sortirem. I, ja no parlo de la política internacional... Que avui en dia, doncs, se'n parla moltíssim de l'Afganistan, però  això passa també a l'Àfrica, a l’Àsia, i a molts altres llocs. No cal rasgar-nos les vestidures, el que cal és posar hi remei. I la intenció, jo no la veig. 

​

19. Algunes activistes sou considerades en diverses investigacions com a referents feministes essencials  durant la transició democràtica a Lleida. Creus que heu rebut el reconeixement que us mereixeu per part  de les institucions? 

Jo no sé. Vull dir, jo, personalment, no entro en aquesta... Però, jo penso que no hi ha d'haver cap tipus de  reconeixement. És una lluita, és una convicció, és una manera de ser, és una manera de viure. Jo he optat per  això, jo crec en això. Per tant, no m’han de reconèixer res. Com tu pots creure, pots fer, què hem de reconèixer?  El que sí que hem de fer és respecte, no cal que coincidim. No cal perquè evidentment, cadascú té la seva  manera de ser, però uns punts bàsics i un consens, i un respecte. Això sí, això és el que considero i jo penso  que això no, no té lloc. 

​

20. I reconeixement per part de la societat? 

Tampoc no. Em penso que no hi ha d'haver cap tipus de reconeixement. Ja t'ho dic, és una... és una cosa  personal. És... és una lluita. És una lluita personal i col·lectiva. Els meus companys i companyes han de  reconèixer i ens hem de reconèixer d'una manera humana, d'una manera amb respecte. No, no de cap més  manera. Bueno, doncs, què és això del reconeixement, de dir que jo soc... o aquella persona ha fet grans  coses? Bueno, les podem sospesar i potser una persona pensarà que aquelles grans coses per una altra serà  una cosa normal, perquè hauria de ser una cosa normal. Totes les persones hem de defensar la societat, i  l’hem d’intentar millorar. Sí això és un reconeixement, pues hauria de ser per tothom. Per tothom o no,  perquè avui en dia la gent surt poc al carrer, eh? No sé si m'explico, vull dir penso que no, que segons el què no s'ha... s'ha de reconèixer. Bueno, pues una actitud humana. Però, no fer un gran espectacle de dir: “ara li  donem no sé què”. Jo penso que no cal. I aquí hauríem de tenir una mica més d'humilitat, segons quins. 

​

21. Creus que la gent sap el que vau fer i el que va significar? 

Bueno, no. Però no sap el que vam fer, com tampoc no sap la història de Lleida. La Seu, que molts diuen el  castell i la seu no és un castell, era una seu i en moments determinats va ser un quartel, però no és un castell.  M'entens? Vull dir que mira m’ha sortit aquest exemple, com podia ser un altre, vull dir que estem en un  moment i amb una societat en què la cultura no té massa prestigi. No compta gaire i quan dic cultura vull dir  coneixements, vull dir que tu i jo podem parlar doncs de moltes coses i hi ha un... un diàleg, una conversa.  Enraonament, eh? I la gent, doncs, sí que tothom ha anat a l'escola. Que vaja, pràcticament uns estudis o  altres, doncs el poden tenir més o menys. Molta gent ha anat a la Universitat. Moltes persones hem anat a la  Universitat, però noia, només cal veure la televisió. Televisió brossa. Està vist per molta gent i no solament, doncs, el que podíem dir persones grans. No, no, gent jove, gent jove que passa per la Universitat. Doncs  penso jo que... que des del punt de vista cultural hi ha molta, molta pobresa i clar, tot això es tradueix en la  societat. 

​

22. Et semblaria interessant que s’estudiés als instituts el paper de les feministes durant la transició a Lleida?

Bueno com.. com... com.... un com una part més del si s’estudia el moviment feminista, les teories feministes,  com una part més de Lleida, però vull dir que tampoc no hauria de ser bàsic. El que hauria de ser bàsic és  això, és un estudi estudis sobre feminisme. No sobre el moviment feminista, sinó sobre feminisme, teoria  feminista, història de les dones i llavors doncs a dir mira doncs als anys 70 fulanita va fer això vale, però prou. 

​

23. Estaries disposada amb altres companyes a explicar la vostra experiència al col·lectiu adolescent?

I tant, això sí. 

​

24. Doncs parlant de feminisme actual, què podeu aportar les feministes de la vostra generació al  feminisme actual? 

Bé, bueno, una mica, potser a tu... no sé sí ho he pogut acabar, si m'has pogut entendre... Les nostres  aportacions,, doncs van de l'experiència, van en una..., la crítica, no una crítica ràpida, sinó una crítica de  temps. Després també, doncs, l'observació o de vivències de la societat. Jo crec que sí, que en aquest sentit podem fer una aportació, una aportació més de moviments socials de la ciutat de Lleida. Perquè també hi ha  altre tipus de moviments. 

​

25. Creus que el moviment feminista actual ha canviat el rumb? 

Una mica sí, una mica sí. Bueno, els temps han canviat. Estem doncs ja entrat el segle XXI i les tecnologies  doncs manen, ens manen molt. Ens hem deixat comprar per les tecnologies. I evidentment, doncs, també  clar, això comporta també una manera de veure el món, una manera de viure, una manera d'actuar. Temps  enrere, pues això no ho faríem, sinó que estaries escrivint aquí com una desesperada amb boli i ara no cal.  Vull dir sí ha canviat i després també que em sembla lògic, normal i natural, perquè evidentment, el feminisme  està viu. I evidentment, s'ha d'anar adaptant. El que sí que a vegades em preocupa és aquest intent de separar,  de compartimentar. Això sí que em preocupa. Jo veient aquesta manera, no sé en el sentit de que... clar, hi  ha grups que només són LGTBI i grups que són feminisme no-sé-què. No, és que el feminisme és un cos. I ho  té tot. Des de l'eco-feminisme a les identitats, a la reproducció, a la sexualitat, el món del treball, el món del  pensament, el món de les relacions. És un cos, és tot, perquè és una manera, és la intenció és transformar la  societat i la societat és tot. No pots dir mira ara arreglarem aquí això, que és el que es pretén fer. Ara  arreglarem aquesta part, i deixarem totes les altres. Per tant, i què fem? Per tant, sí que..., i aquí és el que a  mi em preocupa perquè podem caure en la trampa, i llavors s'afebleix el moviment. El moviment és un  moviment fort a nivell mundial. Ara ja no ho para ningú. El que sí que doncs hem de seguir, jo penso que hem de seguir pensant i hem de seguir d'una manera més propera. Però, bueno, per això, per defensar i per donar  oportunitats a totes les dones i donant oportunitats a les dones donem oportunitat al món, donem  oportunitat el planeta, donem oportunitat a les nostres vides. Jo ho veig així. 

​

26. I aquest canvi de rumb, el veus positiu o negatiu? 

Bueno, és que no ho sé, suposo que és positiu, perquè clar, ja és el que et deia, el món canvia. I evidentment,  doncs hem d'anar canviant, eh? Ara, segons quins canvis que et deia abans que a vegades sembla que tirem  enrere perquè la paraula feminista, doncs amb alguns els hi fa repelús i amb d’altres, doncs, consideren que  allò és, doncs, en contra dels homes i no és veritat. Les dones som les que donem la vida. I com hem d'anar  en contra de la nostra pròpia manera de fer. Tenim fills i filles, passa que els fills... doncs bé, s’han de saber... bueno, funcionen d'una altra. La societat els modela i també evidentment a les filles. I aquí és on, doncs, hi  podem entrar des del punt de vista feminista, els homes tenen una agressivitat que caldria, bueno, suposo que algú té més criteri. Hi ha gent que té més criteri, hi ha una agressivitat social i física i de fa, doncs, milers  d’anys que s'hauria de rebaixar; i les dones, no aquesta agressivitat, sinó pujar, eh? aquesta capacitat  d'empoderament. No cal dir que el feminisme també, doncs ja t'ho dic, està per dintre d’aquest cos que et  deia, doncs, des de l'ecologisme, des de l’ecofeminisme contra les armes, evidentment contra les guerres.  Vull dir, que és tot, saps, i que és tant ampli que aquí a vegades ens perdem. 

 

27. Creus que hi ha un factor de moda o de veritat la gent té moltes conviccions feministes i igualitàries?

No és casualitat que sigui moda. No és casualitat. Jo entenc, de manera que aquesta societat no és casualitat  que sigui moda, perquè això està alimentat, està orquestrat pel sistema. Perquè la moda dilueix, i la moda la  pot agafar qualsevol i qualsevol pot dir lo que li vingui a la ment sobre aquell tema sense saber-n’hi. En canvi,  quan una cosa no és moda i quan una cosa requereix esforç, estudi, debat, experiència. Doncs aquí al darrere  hi ha una feina intel·lectual, física, social, i això la majoria de la població no està educada per això. I jo vinc de  l'ensenyament, que és cabdal. 

​

28. Què opines de la nova Llei trans? 

Bueno, pel que he pogut llegir, entendre, des d’una posició que és la que jo defenso, la que jo entenc, de  feministes radicals que som les que anem a buscar a l’arrel, no? no, no anem a fer grans coses que tampoc  no cal, no... sinó anar a buscar l'arrel, anar a buscar a la base del per què, del com, del quan s'han esdevingut  alguns aconteixements. Doncs, pel que fa a la Llei trans, jo no hi estic a favor. No, no, pel que he pogut  entendre, eh? Una llei en què un noi, noia, és igual, adolescent de 16 anys, per exemple, pot decidir si ha de  modificar el seu cos o si s'ha d’hormonar o el que sigui que s'ha de fer, jo ho trobo terrible. Perquè s'estan  formant, estan creixent i encara no tenim les coses clares que no es tenen... ni als 20 i pico d’anys.

Per tant, jo crec que això és una equivocació molt gran. Certament que hi ha gent que està patint molt i que  es troba en unes situacions... doncs, de marginació. Evidentment, però crec que el que cal, i ho dic des del  desconeixement personal, eh? Però crec que s'ha d'anar molt més en compte, i no solament hi han  d'intervenir els metges, psicòlegs, gent d'aquest ram, sinó que també hi haurien d'intervenir altres  professionals que vinguin, doncs, no sé, del professorat, per exemple. Els pares i les mares que sàpiguen  exactament què és el que s'està fent. Vull dir que donar possibilitats a la gent jove que pugui fer una  transformació del seu cos em sembla... quan realment ho necessita i està patint, em sembla necessari i bo,  però lo que no em sembla és que es deixi tant els professionals de un sistema, que en el fons també fan  negoci... No, no ho tinc massa... He anat llegint coses sí, però molt sentit no li veig, i després, també amb tot  plegat, aquestes persones reclamen eh? pues ser reconegudes, és clar! és que han de reclamar la seva, la  seva reconeixença, però no se n’ha de fer bandera de res. És lo que et deia, és una cosa personal. Tu tens una  necessitat, tu vols fer un canvi a la teva vida o al teu cos. Sí, però fes-ho amb coneixement. No facis coses  irreversibles. Bé, lo que em fa por i després assabentem-nos del que tenim entre mans, la tecnologia, la  ciència pot fer. Bueno, un munt de coses. La prova és que això de les vacunes, als quatre dies ja hi eren o ja  hi era abans. No ho sé. Pot fer... pot fer moltíssimes coses, però l'esser humà, la persona. No estem al..., no  tenim aquests coneixements encara, i llavors ens podem destrossar la vida, i no! 

I el moviment feminista, doncs, està dividit amb això, eh? Està dividit, com també per part de la prostitució,  els abolicionistes i les reformistes. Clar, s'estan dividint... que em sembla que és propi de la societat, però el  que sí que hi hauria d'haver és un debat. No unes controvèrsies i tu ets no sé què i altres no sé quantos, sense  saber el que estem dient. No sé si això... que aquest apartat és una mica més complex. Però ja t'ho dic, vull  dir, lo que sí que és fer les coses quan toca. Que dir quan toca és no dir res, però simplement quan toca em  refereixo amb coneixement de causa, havent treballat en què estiguis perfectament decidida que vols fer allò. 

​

29. Veus diferència entre gènere i sexe? 

Sí clar. El gènere és un constructe social, és el patriarcat i el capitalisme doncs necessita. Hi ha necessitat  d’homes i dones, perquè els homes fessin una tasca i les dones en fessin un altra... per tant, calia definir  perfectament uns i els altres el que hem de fer uns i el que han de fer els altres, mentre que el sexe és una  cosa, és... és un aspecte biològic que tenim cada persona i, evidentment, vaig una mica al que dèiem abans,  no? El sexe cada persona... doncs, també té la seva... la seva necessitat; no sé com dir ho, eh? o les seves...  les seves necessitats de poder, doncs, canviar? Si... si això pot millorar la seva vida, però amb coneixement...  I el sexe sí que n'hi ha dos, però jo també tinc entès que la natura també n’hi ha fet més. Per tant, cal  considerar que una altra persona pot decidir. 

​

30. L’orientació sexual en què s’hauria de basar, en el gènere o en el sexe d’una persona? 

Jo suposo que això és molt particular. Això no sé, no tinc experiència sobre això. Vull dir, tampoc no, perquè  penso que això és molt, molt personal. Ara, si considerem que el gènere és un constructe social, doncs d'aquí  10 anys pot ser una altra cosa. No sé, pot haver sortit algun altre pensament o alguna altra referència, però  el sexe, jo neixo fins ara dona i seré tota la vida dona, a no ser que prengui altres determinacions. O neixo  home. Vull dir que, en aquest cas, no sé, no et sabria tampoc aclarir. Però sí que... partint d’aquesta base, el  sexe és una qüestió fisiològica i mentre no hi hagi res més de laboratori, doncs, naixerem homes i dones i  alguns, doncs, amb certes diferències. 

​

31. Com creus que es podria introduir el feminisme als instituts perquè fos efectiu?

Jo penso que s'hauria d'estudiar com s'estudia, doncs, història o s’estudia filosofia i vindre de les Ciències  socials. I el professorat hauria d’estar format i hauria de ser conscient en què no solament s’estudia des de  Ciències socials, sinó que s'ha d'estudiar en totes les matèries, que és transversal. Hauria de ser transversal. I  això vol dir que el professorat ha d'exercir una actitud amb trets feministes. No de dir “ara anem a parlar de  feminisme” i ja està, s'acaba la classe, ho saps... vinga! i ja no me'n recordo més. Això, d'acord, dintre dels  paràmetres que s'estudia la història i dintre de la programació de la història, etcètera, però a part d’això, hi  ha d'haver una actitud, un canvi, una consciència. Perquè sinó no, no mourem res. Perquè es poden fer  moltes... molts projectes de gènere, amb perspectiva de gènere i tot això, però si la persona que ho dona va  allà, fa la classe i després se'n va cap a casa i fa el mateix que ha fet sempre, de què serveix això? A la joventut els hi servirà? Bueno, per aprovar un examen, ja està. Per tant, hi ha d'haver una consciència. Hi ha d'haver  un canvi, una actitud i un canvi. Sí, de consciència. 

 

32. Actualment en quins fronts feministes continues activa? 

Bueno, al de Dones de Lleida o Grup feminista de Ponent que ens diem així també, que és el legal, eh! I estic  pos això, doncs, militant en aquest, en el nostre grup de de sempre, des de fa més de 40 anys. 

​

33. Si haguessis de triar 3 noms de feministes lleidatanes imprescindibles per a una història del feminisme  lleidatà durant la transició, quines serien? 

Companyes meves, però vull dir que son dones que conec. Ah! jo penso que totes, no puc dir noms. Jo, totes  les considero, doncs, grans dones, amb una trajectòria important des del punt de vista de la militància  feminista i també política i de resistència al franquisme. Totes, per mi totes són vàlides.