2. Com era el teu entorn familiar, social, etc. durant la teva infantesa i joventut?

Jo penso que no hi ha un entorn homogeni, perquè en la meva infantesa i en la meva joventut m'he trobat  amb gent més, amb un caràcter més conservador que deien que tots els canvis..., veient amb molta  preocupació tots els canvis. Però també em trobava amb entorns amb gent que tenia moltes ganes de que es  produís canvis reals cap a la democràcia, que hi hagués moviments socials, que la gent s’organitzés. Jo a la  meva època d'adolescent he estat molt en el món de la muntanya i m'agrada molt, doncs sortir a la muntanya  i ,per exemple, doncs, eren molts nois i noies que sortíem junts i que ens agradava, doncs, una mica viure la  llibertat, no? Llavors també sé que en aquests entorns hi havia molta gent amb ganes de fer coses noves,  diferents, participatives. Llavors penso que el meu entorn en aquesta època era un entorn com a molt divers  i molt multicolor, molt amb gent molt diversa. Gent amb moltes ganes de fer coses diferents i de tirar  endavant i d'engrescar la participació. Aquesta és la imatge que jo tinc.

 

3. Aquest entorn personal va promoure o incitar el teu posicionament feminista?

Bueno, jo penso que el meu posicionament feminista, va ser com un punt d'inflexió el fet d’arribar a la  Universitat, no? I llavors allí sí que vaig estar en contacte amb professores que una mica t’obrien els ulls sobre  temes que ningú te n’havia parlat. I a partir d'aquí, doncs, comences a interessar-te per fer lectures, a fer-te  preguntes, sobretot en el paper de les dones a la història, doncs perquè resulta que has estat estudiant i no  has sabut que les dones, en el moment de la revolució francesa, van tenir un paper molt important. Que hi  havien dones dins de la Guerra Civil espanyola que van estar en la primera línia, que van estar punteres, que  van fer grans discursos polítics, que van mobilitzar altres dones, que van fer una tasca importantíssima, no? I  no només això, en el paper d’altres revoltes, revoltes que sempre els protagonistes han set ells i després te  n’adones que han hagut dones que han estat grans lluitadores pels drets no només de les dones, sinó també  del conjunt de la societat, denunciant injustícies, fent propostes de canvi importants, potents, generant  discursos, arribant als barris, arribant a les fàbriques, a les cases, als tallers, a tot arreu, no? Una mica penso  que el gran punt d'inflexió seria la meva entrada en el món de la Universitat. 

​

4. El teu sexe va determinar els teus estudis i/o la teva carrera professional? 

No... jo no tinc consciència de que hagués triat història..., perquè jo soc llicenciada en Geografia i història, pel  fet de ser dona. Jo crec que vaig arribar aquí perquè ja tenia com una certa inquietud social, inquietud,  inquietud per conèixer el passat, però també des d'una vessant d’història social. Llavors, jo recordo que quan  feia COU el tema de la història em va encantar. Em va agradar moltíssim. I penso que va ser la meva opció  aquesta justament per això, per voler conèixer el passat, no? Diuen conèixer el passat per entendre el present  i projectar el futur. Doncs, jo crec que una mica això ja es va despertar quan jo feia estades a COU i després  ja va ser l'elecció d’aquesta carrera que podria ser, pues, bueno, no tinc consciència de que el fet de ser dona  hagués orientat que jo hagués estudiat això. Segurament, si algun altre ensenyament m'hagués captivat  haguésfet l'esforç per tirar cap aquí, cap allà on en el meu interès, doncs s’hagués decantat en aquell moment,  quan has d'elegir una formació que t'ha de permetre tenir el teu... la teva professió. Però soc conscient que  sí, que... que de vegades portes una motxilla que te fa triar professions que tenen que veure molt amb la cura  o que tenen que veure molt amb la relació amb les persones, perquè tenim uns aprenentatges que ens porten  cap aquí. En aquest cas jo no soc capaç de de dir que el fet de ser dona m'he portés cap aquesta tipus de  carrera. 

​

5. Quines recordes que eren les reivindicacions més importants d’aquella època?

Bé, en el moment de la transició democràtica, el que sí que hi havia molta feina per fer. De fet, estava tot per  escriure, no només per escriure, per portar a la pràctica el que poguéssim, que les dones poguessin tenir els  drets plens i absoluts en totes les esferes de la vida pública i privada. Per tant, tot el que seria la legislació,  que tota la legislació estigués adaptada en criteris d'igualtat. Tot el tema dels drets sexuals i reproductius, el  tema de la igualtat en l'àmbit de la família, respecte als drets laborals poder accedir amb un lloc de treball en  condicions igualitàries amb salaris, una de les reivindicacions importantíssimes, i tenir drets polítics, no? Poder formar part de partits polítics, poder ser candidata i estar en el gruix dels moviments polítics d’aquell  moment i tenir càrrecs de responsabilitat. Tenir càrrecs de responsabilitat també en l'àmbit de les empreses.  Una mica en aquesta línia, drets socials, l'accés a l'habitatge, tenir capacitat econòmica i capacitat de gestió  dels propis recursos econòmics. Heretar, tenir la capacitat de rebre les herències també d'una manera, i fer  ús del teu patrimoni. Una mica en els diferents àmbits. Jo crec que les reivindicacions van estar esteses en  tots els camps i, per descomptat, l'accés a l'educació en condicions d'igualtat, de l'educació. No només que  et poguessis formar, sinó també que poguessis tenir, progressar com a professional de l'educació, que  poguessis accedir als càrrecs de direcció, que poguessis accedir a càtedres, que poguessis crear els teus equips  de recerca, etc. Perquè les reivindicacions van ser múltiples i en tots els àmbits. 

​

6. Creus que els partits d’esquerra també eren masclistes? 

No és que els partits d'esquerra fossin masclistes, el que era masclista i encara ho és el conjunt de la societat,  i els partits d'esquerra no s'escapaven d’això. I des del feminisme, el que sí es posava l'accent en dir és que la  feina s'ha de fer, s’ha de començar per casa. No només hem de demanar al context social, polític i econòmic  que es modifiqui, sinó també les nostres organitzacions polítiques han de ser igualitàries, respectuoses, i han  de permetre el progrés de les dones. Assumir en les agendes polítiques totes aquelles preocupacions que són pròpies de les dones que moltes vegades quedaven relegades o invisibilitzades, i també donar protagonisme  a les dones des de les organitzacions polítiques amb càrrecs de responsabilitat i també que fossin les dones,  estiguessin presents en les llistes com a electores en llocs on realment poguessin ser elegides. No en els últims  llocs o simplement que no hi fossin, no? 

​

7. En quin moment de la teva vida vas conèixer el feminisme i quan vas decidir fer-te feminista?

Bueno feminisme és gairebé com una actitud personal. L'actitud de voler un canvi cap a millor, de voler que  homes i dones puguem existir, puguem conviure de manera respectuosa i de manera que cadascuna de les  persones puguin dur a terme el seu projecte personal en llibertat i plenitud, sense que hi hagi cap element  que ho pugui limitar i molt menys un element ideològic com pugui ser un patriarcat que considera que les  dones són ciutadans de segona categoria. 

Llavors aquesta actitud una mica rebel, jo sempre l’he tingut, fins i tot de joveneta. De dir, bueno, a vegades  quan a casa diuen doncs per aquí, no? doncs intentar buscar aquella escletxa que et permet, doncs, mira,  doncs ,pot ser que sí que sí. O en quant has format part d'un grup de dir, mira, m'agradaria anar més enllà,  no quedar-nos en aquesta zona de confort, trencar una mica, doncs, aquests límits per poder generar canvis  que ajudin a les persones i sobretot que ajudin les dones, que són les que fins el moment doncs més dificultats  i hem tingut per tirar endavant els nostres projectes i les nostres vides personals, com deia abans, amb  plenitud i llibertat. 

Però si jo hagués de posar un moment, doncs la meva entrada a la Universitat va generar canvis importants,  no? Ja no van ser els primers moments de la transició democràtica que hi havia un activisme més de carrer,  doncs jo soc més fruit d'un moment en el que hi han molts canvis que es donen en el món del coneixement,  al món de la reflexió, en el món de les organitzacions de l'àmbit universitari. Jo casi gairebé em situaria... més  en aquesta banda, en aquesta part. 

​

8. Quan comences a la Universitat com a estudiant, quin era el paper i la importància de les dones en  les organitzacions universitàries, ja sigui d’estudiant o de professorat? 

Jo diria que és un moment en el que comencen a sortir organitzacions de dones dins de l'àmbit universitari. Però son organitzacions que poc a poc es van consolidant, van creant estructura, van formalitzant se, així com  en anterioritat també hi han hagut organitzacions d'estudiants d'homes i dones mixtes, també branques  d'organitzacions d'estudiants, de dones estudiants. Doncs jo em situo més en aquest espai en el qual  comencen a crear-se els seminaris d'estudis de la dona, els instituts universitaris de l'àmbit de dones, etc. I  és en aquest moment en el que jo me situo més, potser perquè és el moment que em va tocar viure. Llavors va coincidir que, en aquesta etapa, que era quan jo estava a la universitat i jo vaig confluir, no? Em  vaig deixar portar per aquest corrent que em convidava. Revisar els programes educatius, a revisar els llibres,  a fer propostes de treballs d’uns altres temes, unes altres temàtiques. Doncs a qüestionar per què no hi havien  dones, en el perquè no s'estudiava la petjada històrica de les dones i, en canvi, la dels homes es dona com a  mirada universal. Doncs jo em situo més aquí, en l'àmbit més aquest, de creació dels instituts universitaris i  de revisió del treball de les universitats en clau de gènere, no? 

​

9. Quan ja t'incorpores com a investigadora a la Universitat de Lleida, quina era la situació? Havia  millorat, havia discriminació per raó de sexe..? 

Jo penso que la discriminació per raó de sexe encara hi és ara. De fet, estem parlant justament perquè encara  no estem vivint en una societat igualitària al 100% amb plenitud. Hem tingut molts guanys a nivell formal i  legal, doncs, podríem dir que les lleis ja estan prou polides per poder exercir la majoria dels nostres drets,  però hi ha un context encara, hi ha unes forces que impedeixen que les dones puguem tirar endavant amb  tota la plenitud que nosaltres voldríem i que se'ns ha de reconèixer. Llavors la pregunta exacta és com  incorpora la Universitat de Lleida. 

El que sí que he vist que cada cop la Universitat va incorporant cada cop a més dones com a professores, com  a docents. També ha millorat en el sentit que cada vegada hi ha hagut més dones universitàries en les  diferents branques universitàries. Així com abans, doncs, ja deien carreres que sí que estaven pensades per  a les dones, com podia ser magisteri o com podia ser infermeria, doncs, a poc a poc carreres que està amb  les dones gairebé anecdòtiques, cada vegada han tingut més dones que s’hi han matriculat. Però també en  paral·lel, cada vegada han hagut més dones que han estat docents d’aquests estudis universitaris i això també ha propiciat que cada vegada hi hagi més dones que són catedràtiques i, per tant, dones doctores, per tant,  dones que han pogut dirigir tesis doctorals i dones que s’han interessat pels estudis en clau de gènere, amb  perspectiva de gènere i feminista, generant també que aquest coneixement vagi, doncs, incrementant-se. I essent tot com una roda, però evidentment no hem assolit la igualtat i encara queda molt per fer, que hi ha  molta feina. No tots els estudis universitaris tenen una matrícula equilibrada d'homes i dones, i encara hi ha  més, cara a les tecnològiques, encara hi ha un biaix de gènere molt important i encara hi ha moltes dones  que han de poder arribar en llocs amb càrrecs, no? Un lloc on puguin prendre decisions. 

​

10. L’any 1990 neix el Seminari interdisciplinari d'estudis de la dona de la Universitat de Lleida. Tu n’ets  una de les fundadores. Perquè el vau crear, com van ser els seus inicis? 

Abans del seminari hi havia un Grup d’estudis d’història de les dones, format per gent que provenien sobretot  de la branca d’història. De fet, sorgeix d'un grup història i principalment de persones vinculades a la història  social. Amb aquest grup es va veure que hi havia la possibilitat de vincular dones d’altres facultats i d’altres  tipus d’estudis que també estaven fent coses interessants i que limitar aquest espai de diàleg, d’estudi, de  fer activitats, perquè el grup d’història, doncs, ens trobàvem de manera regular on fèiem lectures i  proposàvem lectures també i proposàvem activitats, vam pensar que era important sobretot obrir-ho altres  facultats i altres dones, justament estudiants i professores d’altres branques com podia ser la geografia, com  podia ser la literatura o el dret, també l'àmbit de l'ecologia, etcètera. 

Llavors aquesta va ser la idea. El focus que va permetre convidar, obrir el camp cap a altres disciplines i jo el  que faria crear el Seminari designat d'estudis de la dona. 

​

Quines persones en formaven part a l’inici? Només dones o també homes? Només professores o també estudiants? Només universitàries o també de fora? 

En els inicis errem dones. El que sí que fèiem eren activitats que els oferíem al conjunt de la comunitat  universitària. Ens vam marcar la pauta de cada, crec, que era al voltant del 8 de març, si no me'n recordo  malament, doncs, fer unes jornades d’àmbit que els oferíem el conjunt de la Universitat, que les anàvem dedicant a temàtiques diverses, amb la idea de conèixer noves professores, noves investigacions i aquí,  aprofitant, sobretot, per convidar a professores d’altres universitats perquè vinguessin a Lleida i compartir  coneixement. Llavors en aquestes activitats que fèiem, les fèiem de manera àmplia perquè vingués tothom  que volgués, homes i dones, no? 

Fins i tot ni vam fer unes a la Fira de Sant Miquel sobre les dones en el món rural, i no només va venir gent de  l'àmbit universitari, sinó gent de l'àmbit de la ciutat de Lleida i de l'entorn o de la gent que s'aplega al voltant  de les Jornades tècniques de la Fira de Sant Miquel, no? 

​

Quines coses importants creu que va aconseguir el SIED? 

Doncs el SIED en els seus inicis, jo crec que el que va aconseguir, sobretot, doncs, establir una estructura de  de dones interessades pels estudis feministes i de gènere, per escampar la taca d'oli, perquè es facin revisions  del que serien les formacions en l'àmbit universitari, perquè s'incorporessin les lectures, les recerques,  perquè hi hagués treballs de recerca en línies de treball que fins ara, doncs, la gent tenia poc interès o perquè  no es tenia coneixement o perquè professores i professors no estimulaven prou aquest camp d'investigació,  doncs, tires endavant. Llavors, aquesta seria una de les coses importants: obrir el debat i la preocupació i  l'interès al voltant dels estudis feministes i de gènere. 

Una altra fita important va ser promoure que hi hagués el Centre d'estudis i documentació de les dones i que  va ser com una llavoreta que a partir d'aquests centres d’institucionalització de les dones també és va fer la  demanda que a la Universitat de Lleida hi hagués una unitat de gènere, com és actualment el centre Dolors  Piera. 

O sigui, penso que es va anar obrint camí, es va anar obrint camí perquè la Universitat de Lleida tingués el  tema dels estudis feministes i de gènere. El tema de la igualtat de gènere com un tema propi de la Universitat,  primer de manera més voluntària, amb una entitat com pot ser el SIED, però després ja com una estructura  pròpia de la Universitat, que és el que ha esdevingut en el futur, ara, en el seu moment i que s'ha consolidat  fins al moment actual.

 

Creus que els objectius que us vau plantejar en un principi es van assolir? 

Crec que s'ha assolit una part important dels objectius que ens vam plantejar en els seus inicis. També és veritat que, ara, en aquests moments, hi ha un centre Dolors Piera, que té un encàrrec, i per tant aquest  encàrrec ja és, com si diguéssim, els deures que la Universitat de Lleida està fent. Uns deures que en el seu  moment algú li va haver de marcar la línia, doncs, per on havien d'anar. Evidentment, un grup de dones  universitàries, estudiants i professores, van ser les que en els seus inicis, quan encara no hi havia res  estructurat, doncs van motivar aquest canvi, però també en paral·lel els àmbits més institucionals també van  anar marcant pautes de què és el que havien de fer les universitats, com havíem d'agafar, com s'havien de  renovar els estudis, com s'havien de potenciar estudis feministes i de gènere, com s’havia d’incentivar la  presència de dones en el món universitari, com aquestes dones havien de tenir una presència, un  protagonisme que fins ara no havien tingut. Doncs tot això va anar creixent en paral·lel, però sí que crec que  el SIED va tindre una llavor important. 

​

Quines van ser les principals dificultats o obstacles? 

Les principals dificultats és quan la gent, companys i companyes de la Universitat, tant estudiants com  professorat, et diuen que no cal, que això no cal. Que, quan s'investiguen no hi ha més biaixos, que el biaix  de gènere... això una mica davant de la incredulitat, de la incredulitat i de considerar els estudis feministes de  gènere com uns estudis marginals, secundaris. Hi ha la recerca i la recerca en estudis feministes i de gènere és una recerca secundària, no és la que prestigia, no és la que... 

Doncs una miqueta la necessitat de convèncer a la gent que tens al teu entorn de que aquesta recerca, els  estudis, els treballs, els grups que estan movent aquestes temàtiques són grups d'interès tan importants com  puguin ser d’altres temàtiques que no la investigació i les publicacions amb perspectiva de gènere i feminista, doncs,són investigacions secundàries, sinó que són de primer nivell i per tant, les persones que s’hi dediquen,  doncs, són professionals que se'ls ha de reconèixer en primera línia, de la mateixa manera com reconeixen  altres estudis que es fan en altres temàtiques, amb altres problemes que plantegen altres problemes i que  també que plantegen altres respostes. I que el canvi social no és possible si no hi ha una voluntat de considerar  els problemes que s'aborden des del món de la ciència amb les seves diferents disciplines com qüestions de  primer ordre. Llavors, jo penso, aquesta ha estat una dificultat, no? Que poc a poc evidentment es va vencent. 

​

Quina evolució va partir l’associació durant aquests 30 anys? 

Bé la veritat és que jo puc parlar dels inicis i poc més, perquè després, ja quan vaig exercir com a professional  aquí a l'Ajuntament de Lleida, doncs me vaig desvincular més del teixit associatiu, doncs perquè tenia una  altra tasca i també vegades perquè està bé marcar els espais on estàs, no?  

Llavors, jo penso que des de l'associació es va fer un camí des del seus inicis, com ja he dit abans, de començar  a crear la llavor sobre la consciència i la necessitat d’introduir els estudis feministes i de gènere en tots els  àmbits acadèmics, revisar continguts, revisar lectures, crear línies de recerca, motivar a les professores que  estaven treballant de manera potser més secundària que fessin treballs més interessants. A que es difongués  seva tasca i la poguessin fer coneixedora del conjunt de la comunitat universitària, no només en el l'àmbit  temàtic o l'àmbit acadèmic seu, sinó en altres facultats dins de la pròpia Universitat de Lleida, però també  fora de la Universitat de Lleida. 

Una mica penso que aquesta ha sigut una de les tasques importants que poc a poc crec que la raó de ser del  SIED, doncs com que la Universitat de Lleida ha anat assumint de manera formal aquestes tasques. A més, la  llei també ho marca així. Les obligacions de la Universitat són aquestes, de fer que la igualtat de gènere sigui  també dins de la pròpia Universitat i que els continguts curriculars, doncs incorporin el coneixement feminista  i de gènere o la visió de les dones i la perspectiva de les dones. 

Doncs penso que aquesta necessitat primera que tenien el SIED de de fer aquesta feina, doncs poc a poc ja  s'ha anat assumint i des d’aquest punt de vista, a mesura que ha crescut el vincle de la Universitat amb el  compromís, doncs s’ha perdut una mica aquesta necessitat d’estar allà més en primera línia, no? En tot cas,  de compartir treballs, de compartir tasques o de tenir una doble paper, un paper de suport, més que aquest  de passar al davant.

 

11. La teva dedicació a la lluita feminista t’ha passat alguna mena de factura? 

Bé, a vegades vols mantenir una coherència amb el que seria la teva manera d’estar en el món, en la família, a la feina, al carrer, amb el teu pensament i actitud. Jo, de vegades doncs et comportes de manera molt  intransigent amb les persones que t'envolten, poses un llistó molt alt, el del comportament que esperes dels  altres, no? 

En la criança, quan estàs en un moment de criança, veus realment, passes de la teoria a la pràctica. El tema  de la conciliació de la vida personal i laboral, veus realment la complexitat, exigeixes o demanes que l'entorn  social, doncs, sigui més, estigui més conciliador amb la teva necessitat de conciliació i veus que això és molt  complicat i que és gairebé un miracle que pugui passar, perquè les estructures no han canviat prou perquè  això sigui viable. 

Quan eduques el teu fill o la teva filla, doncs també ets molt més exigent amb els continguts de la formació  que reben. Mires l'escola d'una altra manera, vols ser més exigent, te sents tu també més exigent. Jo penso que aquí hi ha com un nivell d'autoexigència que és molt gran com a feminista. Esperes que les coses  siguin molt més diferents del que realment te trobes. Sembla que estiguis en lluita constant i això sí que és  un no pots desconnectar, com mires la televisió, quan vas al cinema, quan llegeixes un llibre, sempre tens el  chip feminista activat i sempre tens la crítica preparada perquè és tan omnipresent el patriarcat que és...,  t'exigeix molt, estàs permanentment alerta. Llavors des d’aquest punt de vista sí que penso que hi ha una  penyora. Que com a feminista hi ha una penyora a pagar i és aquesta, l’hiperactivisme que tens en cada acte  de la teva vida quotidiana, tant sigui a la feina com sigui en una escola, com sigui en un centre de salut, com  sigui al carrer, com sigui amb les teves amistats, amb la teva relació de parella. 

També ets molt exigent en la relació de parella, no? No ets tant, diguem, et costa, ets més exigent. Penses  que les coses poden ser d'una altra manera, ho vols portar a la pràctica. Llavors quan ho portes a la pràctica,  doncs, veus que has de negociar molt. A vegades has de renunciar, i a vegades no renunciés i això també té  un preu. 

​

12. I en general has patit discriminació pel fet de ser una dona en l'àmbit professional?

Quan vas a buscar feina moltes vegades se’t valora per l'expectativa que es pot tenir de tu respecte el que passarà el dia de demà, no? Si estaràs amb una dedicació plena tant si hi ha un horari pactat com si no, si  sortiràs de la feina per atendre necessitats de la teva família o si no et comprometràs al 100% sinó el 200%  amb el projecte de l'empresa, amb independència del cost que això pugui tenir en el teu àmbit personal. Jo penso que sí, que en diferents feines que he tingut al llarg de la meva vida això ho he vist. Però no perquè  sigui jo, sinó perquè l'entorn a vegades planteja les feines com una renúncia absoluta al que tu puguis tenir  en el teu espai personal o el teu espai. A vegades és familiar, però personal també, no? Llavors, bueno, el  feminisme el que vol és que les persones puguin tindre els seus espais i conciliar perfectament vida personal,  vida familiar i vida laboral. Llavors en la mesura que les dificultats de conciliació hi són sempre, doncs això és  un handicap important. 

 

13. I en l'àmbit personal, social, ciutadà? 

Bé en l'àmbit personal, social, ciutadà pues una mica el que ja t’he comentat. Sempre com que tens aquesta,  les ulleres violeta que en diuen, no? Aquesta mirada hipercrítica, no m'agrada la paraula hipercrítica perquè  voldria dir que vols veure més enllà del que hi ha i no és cert. Diguem que el feminisme et prepara per veure  coses diferents, per detectar la desigualtat i detectar la desigualtat que fa que les dones estiguin en pitjors  condicions i situacions alhora de de trobar-te en qualsevol espai, ja sigui la família, ja sigui amb les amistats o  ja sigui a les feines. Doncs en la mesura que tu tens aquesta mirada és fàcil que hi trobis alguna cosa que no  t'agrada i que la qüestiones i en la mesura que ets una persona que qüestiona, doncs l'entorn a vegades no  rep bé aquesta aquest qüestionament o se sent cansat. És fàcil que rebis una circular d'una associació i que  trobis un llenguatge que té és incòmode perquè és un llenguatge sexista, unes imatges que t'ofereixen, doncs  perquè a lo millor estan posant uns nois i noies de les maneres que no..., estereotipades i dius “Ostres, això  a mi no, no, no me va, no!” S'ha de vigilar una miqueta, això no? 

O a l’hora d’establir responsabilitats, doncs, es reparteixen les responsabilitats en funció també dels  estereotips, a veure, doncs, doncs, potser a algunes dones els hi agradaria fer coses diferents de les que  proposeu.

Llavors clar, quan tu estàs en aquests espais i tens aquesta mirada feminista doncs resulta que aquesta mirada  vegades no..., sovint qüestiona maneres de fer, maneres d'organitzar, maneres de comunicar i això, doncs,  crea ajustos a vegades en positiu, a vegades amb més dificultats. Bé, no sé, per aquí va la cosa. No sé si  m'entens. 

​

14. Llavors si és així, creus que les coses han canviat i han anat a millor, o en canvi hi ha molta  discriminació laboral, familiar, social. Com veus la situació actual? 

A veure, jo penso que és difícil fer una línia. Hem anat de pitjor a millor. Jo penso que hem avançat en moltes  coses, moltes coses que si mirem respecte l’any 1975, mirem enrere, bé, doncs, hi han hagut canvis que són  radicals de 0 a 100 i s'ha avançat moltíssim. En l'àmbit legislatiu s’han fet canvis importantíssims. El que passa  que a vegades és que aquests canvis que en el seu moment van ser molt accelerats i molt radicals, doncs no  tenim la consciència de que van ser grans avenços, no? Llavors quan mirem enrere dient “ostres, és que  encara estem aquí!” Doncs és que el punt de partida era realment preocupant. Realment estàvem a les  beceroles, per no dir que estàvem sota el nivell del mar, per marcar el punt d'inici. 

Penso que hi van haver uns moments de molts guanys en serveis, en possibilitats d'ocupació, en millora de  retribucions, en capacitats d'organització, aparició d'entitats, les mateixes entitats algunes han creat serveis.  Per exemple amb l'escola mixta, no? Ara pensem, però és que escola mixta no és coeducació, no, pues, però  és que abans no hi havia ni escola mixta. Llavors sí, però no tenim la coeducació, no la tenim plenament  assolida, per tant, ens falta molt. 

Llavors la mirada és que aquest moment encara tenim molts aspectes per conquerir en el camí cap a la lluita  feminista. Ens falta molt i hem avançat molt, però encara hem d'avançar molt més. Encara tenim molts reptes  i la complexitat que estem vivint en aquests darrers anys en el temps de la globalització, que cada vegada hi  ha moviments cada vegada més grans de persones. Hi ha en molts sentits, moltes borses de pobresa. Una 

pobresa que ens pensàvem que poc a poc seriem capaços d'erradicar, estem veient que no, que hi han factors  que fan que cada vegada hi hagi en sectors de població que estiguin més empobrits. I resulta que les que s'estan empobrint més som les dones, doncs alguna cosa està passant important que fa  que les dones globalment, potser si hem de fer una lectura global, podríem dir que hi han avenços, però que  a l’hora de mirar de manera pormenoritzada aquests avenços, doncs es reparteixen de manera equilibrada  en totes les dones en les seves diferents situacions, doncs, veiem que no, que hi han dones que pateixen molt,  moltíssim.  

El tema de violències masclistes, doncs, cada vegada és més complex. Hi ha una involució en maneres de  relacionar-nos homes i dones que ens fan repensar on estem. El tema de l'habitatge o hi han molts temes  que els hem d'agafar d'una altra manera. 

La resposta final seria: hem avançat, sí, hem avançat molt i hem avançat d'una manera radical, si mirem, si  ens situem l’any 75, en el que teníem l’any 75! Però el marc legal no ve acompanyat o necessita que hi hagi  també una millora de les condicions de vida de les dones. Globalment, que aquest, doncs, és un... és un gran  repte. 

​

15. Algunes activistes lleidatanes son considerades en diverses investigacions com a referents  feministes essencials durant la transició democràtica. Creus que la gent de Lleida sap el que van fer  i el que van significar? 

La gent de Lleida, en general, podríem dir, sí que hi ha alguna gent de Lleida que sí que n’és coneixedora, que  és la gent que per generació van ser coprotagonistes o espectadora d'aquests dos moments importants de  canvi. Doncs, quan jo era adolescent, doncs jo veia aquesta gent que sortien al carrer, que es desplaçaven,  que es manifestaven. No era protagonista perquè potser per edat en aquell moment, doncs no, no em tocava,  ser-ho. Però sí que era, sí que ho veia i per saber ja el que estava passant, potser no amb la intensitat d'una  mirada més feta des d’ara, però sí que hi ha gent de generacions més joves que no han viscut aquestes etapes  que desconeixen totalment que és el que va passar en aquesta època, no? Llavors, doncs val la pena pensar  que el feminisme, els moviments feministes, no s’inventen, sinó, que no son de generació espontània, sinó  que van alimentant-se dels guanys i de les lluites d’altres generacions, i això és important, anar un escrivint  les genealogies femenines d'aquelles dones que han anat fent passes cap a la lluita feminista i com altres  dones s’hi han afegit. A vegades hi han salts entre una generació i un altra. Resulta que hi ha un moment de silenci o de poc protagonisme que fa que es perdin més llaços, els vincles entre una generació i un altra, però  també s'ha de fer l'esforç de buscar aquesta linealitat que seria el camí cap a la igualtat i cap al feminisme. 

​

16. Parlant de feminisme actual, què podeu aportar les feministes de la vostra generació al feminisme  actual? 

Doncs la pregunta no és fàcil. Què podem aportar? doncs, experiència, la capacitat de saber-nos posar en la  pell d’altres dones i d’entendre el seu patiment, les seves reivindicacions, la capacitat també de coneixement,,  no? Doncs hem arribat fins aquí, és que ja tenim un camí i en aquest camí hem fet aprenentatges que podem  compartir aquests aprenentatges. Llavors jo una mica ho treballaria per aquí, no? En transferir aquests  aprenentatges que tenen que veure amb coneixement, que tenen que veure amb experiències, que tenen  que veure amb relacions, establir vincles que puguin vincular unes dones amb altres dones, dones amb altres  organitzacions que a vegades poden ser mixtes o que de vegades poden ser dones soles o que a vegades  poden ser de dins del territori, però també poden ser de fora del territori. 

Jo aniria una miqueta per aquí, no? I de donar exemples concrets de guanys que s'han pogut assolir gràcies a aquesta fortalesa de les dones i a aquesta insistència de les dones per demanar als canvis i demanar-los d’una  determinada direcció. 

 

17. Creus que el feminisme actual ha canviat el rumb? 

El moviment feminista és plural, divers. Per això es parla de feminismes, perquè no hi ha una única manera  de ser feminista o de mantenir compromís amb les dones cap al canvi i cap a la igualtat i cap a un  empoderament de les dones. I cada vegada hi ha més línies de treball. Al camp de la salut, en el camp de l’ecofeminisme, de l'activisme ecològic, en el camp de la transformació urbana, en el camp... Hi ha milers de  camps de treball i hi ha milers de maneres de posicionar-te com a feminista, perquè hi han moltes tendències  i moltes punts de vista teòrics, també des d’on pots enfocar el teu, el teu compromís feminista. 

No és que sigui diferent, és que en aquests moments el ventall de possibilitats de situar-te com a feminista  és molt ampli. 

Conclusió: es això, no? que el feminisme, doncs, ha multiplicat les seves estratègies de lluita i camins i  possibilitats per enfocar les reivindicacions i els reptes. 

​

18. Veus positiu o negatiu aquest canvi? 

Penso que cada moment requereix que el compromís de la gent, que el compromís feminista estigui adaptat  en el seu context. Per tant no hi pot haver un feminisme que sigui estàtic. Llavors el compromís amb la lluita  feminista, doncs s'ha d'anar adaptant i amollant amb les circumstàncies del moment actual, llavors jo no  penso que sigui negatiu, al contrari, jo penso que vegada hi ha més gent que s'estan vinculant i fent seves les  lluites feministes. Llavors, això jo ho valoro de manera positiva. No, no ho veig negatiu. 

​

19. Creus que hi ha un factor de moda o de veritat la gent té moltes conviccions feministes i igualitàries?

Penso que hi ha un discurs políticament correcte de que..., que estableix què fer. Penso que en aquests  moments forma part d'una actitud progressista ser feminista, o sigui, no es pot ser progressista, si no ets feminista i que aquest lligam, doncs, per mi és bo. És que tot allò que permeti sumar amb el feminisme, doncs s'ha d'agrair i s'ha de aprofitar, no? O sigui,  aquesta seria la paraula. 

Si és moda o no? Benvinguda la moda. A vegades si una paraula no és ni coneguda ni se li posa un significat i  no ets capaç de visualitzar-la, doncs no existeix. No, no existeix allò que no és nomena, no? Això en filosofia  es diu així. Per tant, sigui una qüestió de moda o no de moda parlar de feminisme és positiu perquè això  permet donar arguments, posar cara a persones, afegir contingut. Obre portes ni que sigui per qüestionar  que no s'entén bé el feminisme, una part del feminisme o algunes de reivindicacions, el que sigui és important  ja, ni que sigui moda. Benvinguda la moda. 

Agraeixo millor això que no pas abans, ser feminista com si fos una persona extraterrestre sortida d'algun lloc  fosc o algun lloc de fora. Doncs, penso que és millor que sigui així. Que estigui de moda.

​

20. Què n’opines de la nova llei trans? 

Opino que qualsevol... quan parlem de canvis, parlem de canvis perquè les persones puguin expressar-se i  existir en llibertat i plenitud i puguin tirar endavant el seu projecte vital sense limitacions i fora, i que els  estereotips no et marquin ni t’encorssetin ni t’impedeixi que siguis una persona lliure i feliç. Per tant, totes aquelles qüestions que permeten que les dones trans es puguin situar en condicions d'igualtat  entrarien dins del que seria objectius feministes. Que les dones puguin existir, puguin existir en plenitud, sigui  quina sigui la seva circumstància. Ara bé, el feminisme té un lloc i una manera de ser i ja està. 

​

21. Veus diferència entre gènere i sexe? 

No és que la vegi, és que existeix i és una diferència fonamental. Tot allò que culturalment es diposita sobre  les persones doncs té que veure amb el gènere i és aquesta possibilitat important que tenim de modificar, de  canviar, de convertir, de fer que el gènere sigui una oportunitat, la teva identitat de gènere com tal i com tu  et sents i tal com allò que es deposita sobre teu te permeti existir amb plenitud com dèiem abans, no? Per  tant, amb independència de la biologia, si has nascut dona i com a dona, s'atribueixen una sèrie de actituds,  valors i se’t donen una sèrie d'oportunitats. Doncs,saber que una cosa és les teves característic, és el moment  de néixer, que l'altre és tot allò que es diposita sobre teu i com s’espera que te comportis i com et permeten  que t'expressis o que existeixis. Són coses totalment diferents i sobre les que es pot actuar. Jo sí, evidentment,  hi ha una diferència claríssima entre sexe i gènere. 

​

22. Llavors, l’orientació sexual en quin s’hauria de basar? 

El que sí que m’agradaria dir es que els éssers humans som éssers sexuals i que expressem la nostra sexualitat  de maneres diverses i des de la posició en la que estem. El que és important és que sigui quina sigui la manera  d'acostar-nos a una altra persona sigui des del respecte, des de l’entesa mútua i sobretot des de la llibertat. I  a partir d'aquí les etiquetes han de servir per ajudar-nos, però en cap cas per limitar-nos, per posar-nos en el  marge o situar-nos en una posició de desigualtat i sobretot en una situació d'abús. Llavors jo penso que el  debat està sobretot aquí, que les persones pugin expressar la seva sexualitat de manera lliure, de manera no  estereotipada i sobretot des del respecte i l’entesa amb la persona a la qual ens acostem i sentim una atracció.  I jo penso que aquest és el gran repte. 

​

23. Com creus que es podria introduir el feminisme als instituts per a que fos efectiu?

Primer conèixer el feminisme que és des d’on partim, que és, en què consisteix. Després aquells elements  que són bàsics de la lluita feminista, doncs que puguin ser incorporats en el dia a dia dels centres, doncs a les  organitzacions del centre, a les aules, en la distribució d'espais, en els continguts curriculars, en la  comunicació. En fi, tots aquells aspectes que fan que es pugui dur a terme una pràctica educativa respectuosa  amb homes i dones amb qualsevol tipus de diferència i que permeti, doncs, que tot els coneixements que hi  han respecte als homes i les dones estiguin a l'abast de l'alumnat. 

Bueno, ho he dit de manera molt resumida, no? Però hi han moltes possibilitats d'intervenir. El feminisme és  coneixement teòric per una banda, però també és pràctica, no? Llavors tota aquella part pràctica, que és que  ve del coneixement, doncs aplicar-la, incorporar-la en el dia a dia dels centres. 

​

24. Actualment en quins fronts feministes estàs activa? 

Doncs ,en aquest, bueno, estic activa de dos maneres. Per una banda, per la meva feina professional que  doncs he de treballar en molts aspectes. En l'impuls dels plans d'igualtat, en l'impuls del suport a les dones  que tenen dificultats, en ajudar a tirar endavant projectes que puguin fer les entitats que siguin coincidents  amb aquests objectius, i potser més en el nivell més personal, jo continuaria en aquesta línia d’un compromís  amb el coneixement. Penso que és molt important per tant generar coneixement i que aquest coneixement,  doncs, pugui poc a poc..., bueno, poc a poc, no. Que es vagi escampant i arribant a tots els àmbits educatius  i tots els àmbits associatius i el conjunt de les organitzacions. A vegades, la gent no sap el que és el feminisme.  Doncs bé, doncs poder explicar i fer arribar amb intensitat que és el que vol el feminisme, quins són els seus  punts d'interès, quines són les seves reivindicacions i que són els canvis que s'han d'assolir per arribar aquí.  Estaria més en aquesta línia.

​

25. Si haguessis de triar 3 noms de feministes lleidatanes imprescindibles per a una història del  feminisme lleidatà, quins serien? 

Doncs n'hi han moltes dones feministes lleidatanes i ara mateix me seria difícil donar tots 3 noms. Jo  m'agradaria pensar ho més, perquè si són 3, voldria que aquests 3 fossin en la línia del que del que jo  destacaria, no? I penso que hi han dones que han fet molt bona feina en temps de la República. Aquí tenim,  no cal dir, la Dolors Piera, la Laura Pijoan, per exemple, una de les primeres alcaldesses que hem tingut, no  sé, jo m'estimaria més pensar-ho, eh? perquè si me'n dius 3... 

I durant la transició democràtica? 

Jo gairebé posaria potser noms de col·lectius també, perquè a vegades volem significar noms, però també  hem de significar el col lectiu. Deixa’m pensar... perquè si són 3, t'asseguro que voldria que aquestes 3 fossin  una mica d'aquelles que m’agradaria més.