3. Aquest entorn personal va promoure o incitar el teu posicionament feminista?

Diguéssim que jo anava molt a la muntanya de joveneta, anava a cavall, estava aquesta part naturalista i em  sentia una nena lliure, quan anava els estius a Senet, al Pirineu. També teníem un hort aquí Lleida i també  m'expandia bastant. Com era la gran, pues prenia la iniciativa; els meus pares eren emprenedors i també em  donaven bastant aquesta part d'acció. Sempre em fixava... al ser nena i gran, pues tenia una mica aquest  protagonisme i també prenia iniciativa i m'ho van promoure, sobretot la meva àvia paterna. 

​

4. El teu sexe va determinar els teus estudis i/o la teva carrera professional? 

No. Jo crec… A veure, a mi m'han agradat sempre… Jo era molt mística, romàntica de joveneta, m'agradava  la poesia, m'agradava la natura, m'agradava imaginar, escriure... escrivia el meu diari i, tot seguit, vaig  començar ja a llegir. En concret el que sí em va determinar va ser que als 15 anys vaig anar a França, al maig  del 68 francès, i allí jo em vaig emportar el llibre de La dona a Catalunya, de la Maria Aurèlia Capmany i allà  vaig llegir Le deuxième sexe, de la Simone de Beauvoir. Jo estudiava francès des dels 10 anys i allí sí que em vaig inspirar. I després veure les dones franceses amb 15 anys amb minifaldes, pololos... i vaig tornar a Lleida  ja tota molt radical. Allí vaig començar la meva llibertat. 

​

5. Com et definiries política, social i ideològicament? 

A veure jo soc eco-feminista i no prenc cap partit, diguéssim, no pertanyo a cap partit, i per mi, el feminisme  és un moviment social de base que inclou tota mena de dones de totes les classes socials i no està englobat  dins de cap tendència, diguéssim, política partidista. Sí que en algun moment el col·lectiu feminista es va  plantejar de fer un partit feminista i jo en aquell moment estudiava Sociologia política i em vaig escindir  justament perquè jo volia que el feminisme fos autònom del partit i que fos radical, referint-se a anar a les  arrels. 

​

6. Quan et vas començar a interessar per qüestions polítiques? 

Quan tenia 19 anys estava a Barcelona, vaig començar a estudiar Sociologia política en l'època de Franco i  vaig estar treballant als moviments de barri de l'Hospitalet i Cornellà, als grups de joves i, allà, amb les noies  vam començar a iniciar-nos en el que és l'alliberament de la dona i la sexualitat femenina. De fet, tot el  moviment de Self Help, de la Leonor Taboada, que era una mica paral·lel als plannings familiars. Nosaltres el  vam promoure perquè la noia fos autònoma de l'autoexploració i pogués conèixer el seu cos i aquests tallers  els anàvem a fer a moviments de barri de Barcelona, jo llavors vivia a Barcelona. 

​

9. Quines recordes que eren les reivindicacions més importants d’aquella època? 

Sí, la meva filosofia de vida estava molt lligada a l'ésser humà lliure autodepenent, autònom i coorganitzat.  Per tant eren moviments de base, assemblearis i col·lectius autònoms. Per tant, allí també les dones estàvem  auto-organitzades. De fet, hi havia el moviment Mujeres libres, que la Marina sobre això va escriure el seu  llibre, i que a Barcelona s'organitzaven com a dones anarquistes. En canvi, no incloïen el feminisme, i  aleshores nosaltres el que vam fer és fer col·lectius feministes. 

Mira, nosaltres gràcies de l'any internacional de la dona de les nacions unides l'any 75, que encara hi havia  Franco, a la primavera, quan es va declarar això, ens vam reunir 200 dones al col·legi d'Advocats de Barcelona  i allà vam declarar... pues que era l'any internacional i el moviment feminista a Espanya. Després vam anar a  Madrid 500 dones, a un col·legi de monges, amagades, per declarar el moviment feminista espanyol i allà  vam iniciar amb lo bàsic: igual drets, salari igual, dret al mateix cos, les lleis, la llei de divorci, de l'avortament,  etc. 

​

10. Creus que els partits d’esquerra també eren masclistes? 

Bueno el masclisme, el sistema patriarcal està en tots els llocs. Tots els sistemes, en tots els partits, en totes  les organitzacions socials. Aleshores la consciència feminista la vam iniciar nosaltres, la vam promoure. Per  tant, els homes que ens donaven suport, ja venien a les nostres manifestacions... evidentment eren masclistes  i encara ho són. 

​

11. Quin era el paper i la importància de les dones en aquestes organitzacions polítiques (principal decisori o secundari)? 

Justament volíem que el moviment feminista fos autònom i el que sí va passar és que moltes dones dels  partits polítics van venir al moviment feminista. En concret, jo recordo que el col·lectiu feminista, allí venien  dones més d'una organització més marxista-leninista i a les dones de La Mar venien dones de moviments de  base, més anarcosindicalistes. També venien del MC. En aquell moment, de fet, se'n van anar moltes dels partits i van venir al nostre col·lectiu. 

​

12. Us tenien en compte a l’hora de prendre decisions o us sentíeu en una posició d’inferioritat?

A veure, les dones que pertanyien a partits van començar la seva lluita dins del partit. De fet moltes socialistes,  moltes de moviments comunistes, anarquistes. Primer s'organitzaven dins del mateix partit. Després, es  venien a coordinar a la coordinadora feminista on estàvem els col·lectius autònoms i anaven al seu partit a  incloure les reivindicacions allà. O sigui, que era una doble lluita. Ara, nosaltres ens manteníem molt fermes en què érem autònomes com a moviment, perquè així no hi havia cap tendència. De fet, a Barcelona les més  radicals estàvem més organitzades amb dones que no eren de partits, eren dones independents, i les dones  de partits van crear també un altre moviment que es deia... un altre col·lectiu que es deia ANCHE, a Barcelona,  i allí hi havia més dones socialistes, comunistes, de diferents partits. 

​

14. Si reivindicàveu una millor posició, éreu escoltades? 

Mira, ens fèiem escoltar. Teníem l'actitud més de protagonista i, si no escoltaven, evident, a veure, incloure  les reivindicacions havia de passar per molts filtres. Aleshores, aquí va començar el tema. Per això, moltes se  n'anaven dels partits, vull dir... això dels 70 als 80, a Barcelona i aquí a Lleida també, perquè jo venia de tant  en tant de visita i jo... la meva lluita va estar a Barcelona, tot i ser lleidatana, però quan venia aquí contactava  amb les de Lleida i em deien pues pràcticament el mateix, però aquí era picapedra, també a Lleida. 

​

15. En quin moment de la teva vida vas conèixer el feminisme i quan vas decidir fer-te feminista?

Doncs, també aquí, jo sempre estat pionera en molts àmbits i vaig començar trobant-me pues amb l'any  Internacional de la Dona. Jo era del col·lectiu de la dona de nacions Unides. Quan estava al Moviment de  joves del Baix Llobregat, em vaig posar també com a representant del Baix Llobregat del col·lectiu de la dona  de l'ONU a Barcelona. I allí, pues, ja vam començar a tirar endavant d'una manera autònoma; o sigui, jo em  vaig inspirar en l'acció i en la mateixa acció i a més que tenia una filosofia de vida d'igualtat. Havia llegit a les  teòriques, per tant jo ho tenia claríssim, estava molt convençuda. 

​

16. Has patit discriminacions pel fet de ser dona a l’àmbit professional? 

Mira, jo sí et diré una cosa... o sigui, jo amb els homes he tingut més una relació de col·legues des de l'inici  del feminisme i de l'activisme i, com que m'he fet respectar, no sé per què... dis-me que... o sigui, no és que  jo hagi estat única o especial en aquest sentit, però allà on estava, i normalment inclús professionalment, he  treballat amb homes. Ara no, i després al moviment feminista no, però quan he treballat amb homes m'he  fet respectar. I ja sabien que jo era “la feminista” i, per tant, ja anaven amb cura, o sigui, era com... sentia que  ells tenien els seus deixos i que els hi donava tocs i que deia: “vosaltres podeu ser com sigueu, jo seguiré  doncs la meva filosofia de vida”. Ara, excepte en algunes manifestacions a les Rambles o en alguns llocs així  específics, a nivell professional jo m'he sentit respectada. 

​

17. I en l’àmbit personal-social-ciutadà? 

Bueno, aquí... a veure. Mira, quan em vaig sentir més humiliada va ser quan vaig fer un viatge a Puerto de Mazarrón, a Almeria, a Andalusia, i allà, allà, notava que hi havia molt més masclisme. Aquí el que ha passat  és que jo he viscut molt a Europa... durant quasi 7 anys. A Itàlia, Alemanya, Dinamarca i a França, i a  Barcelona ... llavors he viscut comportaments masclistes a tot arreu i els he denunciat i els he confrontat  aleshores... clar, és que estem en una societat patriarcal. Bueno m’he indignat moltes vegades també. A  vegades, he callat al moment i després ho he dit per la ràdio. O sigui que m´he expressat com he pogut pels  llocs que tenia accés i professionalment a nivell de salaris i tal, bueno... depèn del càrrec, de la posició. Sí, hi  havia discriminació. 

 

18. Sí és així, creus que les coses han canviat i han anat a millor o encara hi ha molta discriminació laboral,  familiar, social? Com veus la situació actual? 

A veure, jo crec que ha canviat moltíssim i estic molt contenta de veure joves com tu i altres estudiants de  Batxillerat i universitaris a les manifestacions i amb una actitud molt powerful. O sigui, veig a les dones  vestides d'una manera que van orgulloses del seu cos. Sí, que tu dius... bueno, van exhibint. Pues sí, ja és hora  que nosaltres puguem anar com vulguem, sense tenir mosca a amagar i cobrint, i ni tenir por que ens  agredeixin. Aleshores, jo crec que ha canviat molt lo que passa... que cal fer tot un canvi molt profund  estructural i sobretot educatiu per poder transformar la mentalitat, perquè les mentalitats encara són molt  carrinclones, sobretot a les províncies. 

​

19. Algunes activistes lleidatanes sou considerades en diverses investigacions com a referents feministes  essencials durant la transició democràtica. Creus que heu rebut el reconeixement que mereixeu per part  de les institucions?

Crec que no se'ns coneix pràcticament, no, que no ens han tampoc vingut a preguntar res ni a reconèixer. Jo  crec que el reconeixement... potser esperaven a que ens morim per donar el reconeixement, per allò de dir ...  “bueno, las históricas”, com diuen les italianes “quelli istorici”. Lo que si és cert és que jo puc dir que allà on  he estat m'he expressat com a tal, ja sigui amb una institució, amb un organisme o amb alguna escola i ho  estem divulgant i, a més, que hi ha moltes seguidores de la filosofia aquesta i del moviment feminista aquí  Lleida, que també són divulgadores, són professores i això s’està estenen molt a un nivell més bàsic d'educació.  I a les escoles, aquí a Lleida, ja s’està fent un treball... concretament, pues bueno, al vostre Institut  Guindavols... a la FEDAC també estan promovent el lideratge amb les nenes, a diferents escoles de Lleida ja  hi ha moviments didàctics que inclouen ja el gènere. 

Si ens referim a títols i medalles, zero. Però si ens referim a que ens pregunten i volen saber i ens inclouen  com a teòriques, pues jo espero que sigui i s'està començant a fer. 

​

20. I el reconeixement de la societat? 

A veure jo quan veig que a les joves... veus, ara m'estic emocionant també, no? Veig que és un llegat que ha  arribat i això, pues, ja és una satisfacció i comprendre que, gràcies a tot el treball que hem estat fent quan  nosaltres teníem 20 anys, perquè algunes van començar als 20 anys, pues ara, 40 anys després, 45 anys  després, pues vosaltres ja ho teniu integrat i ara ja la meitat de la lluita que vam fer nosaltres ja us la podeu  estalviar. Podeu anar més enllà i això és una satisfacció. 

​

22. Et semblaria interessant que s'estudiés als instituts el paper de les feministes durant la transició a Lleida? 

Jo crec que sí, que s'hauria d'incloure com un crèdit de lliure elecció i també com una assignatura. De fet a  Barcelona, els estudis feministes van començar a la universitat després de les Jornades catalanes de la dona i  jo crec que va ser la Mary Nash amb el seu llibre Mujeres libres que va començar i es va fer un màster de  gènere aquí, a Lleida. Pues, quan era això va ser al 2000 i pico... Però abans, a Barcelona es van començar a  crear departaments i aquí, a Lleida, pues l'Ángeles Calero que va crear el Seminari interdisciplinari d'estudis  de la dona... la Sra. Quintillà també pertanyia amb aquest seminari i van ser professores teòriques que van  divulgar a la universitat i als instituts tot lo que és la teoria feminista i sí, s'ha d'estudiar evidentment. 

​

23. Estaries disposada amb altres companyes a explicar la vostra experiència al col·lectiu adolescent? 

No només disposades, ja a punt, quan vulgueu. I això és una cosa que vam començar a fer també amb alguns  instituts de les Terres de Lleida amb el tema de la sexualitat de les noies, estudis de gènere i ara estic fent  xerrades divulgatives als ajuntaments catalans, amb l’Empar Rovira de Igual que jo televisió estem fent  xarrades sobre l'empoderament de les dones i allí faig referència a lo que ha estat la història, perquè la història  és molt important per inspirar les joves, el model. 

​

24. Què podeu aportar les feministes de la vostra generació al feminisme actual? 

Podem aportar l'experiència i l'estratègia. I també parts de la teoria perquè nosaltres ens vam inspirar molt  en les americanes, les alemanyes, les nòrdiques, les italianes i les franceses... claus. Nosaltres, aquí, no teníem  teoria, els llibres estaven prohibits, anàvem a París, al Ruedo Ibérico a comprar-los o anàvem a Roma a veure  lesistorici que ja tenien els seus manualets... llavors ho portàvem aquí, ho traduíem i fèiem les nostres revistes  alternatives, que també ho vam fer. Mira, hi havia dones de LAMAR. Mira, jo la vaig presentar a un congrés  de premsa feminista alternativa a Amsterdam l'any 76, la revista Dones de Lamar, o allí ens vam donar a  conèixer, també perquè no hi havia massa cosa d'Espanya, allà. 

​

25. Creus que el moviment feminista actual ha canviat el rumb? 

Bueno, sí... hi ha diferents formes d'interpretar l'alliberament de la dona. Hi ha també tot un moviment de  l'amor entre dones que també s'han radicalitzat en una línia que volen viure, o sigui el feminisme s'interpreta  com a que elles ja són lliures i no tenen en compte lo biològic. És com si el fet de néixer dona no fos un  condicionant, i jo crec que sí, que és un condicionant: el biològic importa, després hi ha el discurs de gènere.  Ara, nosaltres sempre ho dèiem i les Italianes amb això també són molt femenines, som dones i com a tals reivindiquem el fet de ser dona, estem orgulloses, i volem tenir els drets. No volem ser com els homes, volem  sostenir la diferència, perquè som diferents. 

​

26. Ho veus positiu o negatiu? 

Positiu perquè és divers i reflecteix les diferents variants i ideologies dins el mateix moviment de la dona, perquè les dones també som diferents entre nosaltres i tenim diferents opcions i crec que s'ha d'incloure  també això. O sigui el diferent, el divers és plural i és molt. Encara que sembli caòtic que diuen... no, les dones  són molt diverses, caòtiques... no s'entenen entre elles, és la creativitat femenina, és l'hemisferi dret, és la  part lunar... Vull dir nosaltres tenim unes característiques diferents i això també s'està veient dins del  moviment. 

​

27. Creus que hi ha un factor de moda o de veritat la gent té moltes conviccions feministes i igualitàries? 

Jo crec que la moda ho ha agafat del moviment feminista i, gràcies a que es fashion, doncs moltes noies s'hi  han apuntat o almenys s'han inspirat. Després, si volen aprofundir, hauran d'anar més enllà i organitzar-se  perquè el gran error ha estat i és el de falta d'estratègia i d'organització; per això, algunes volien fer-ho tipus  partit, però vam dir nosaltres: “no reproduïm el patró jeràrquic patriarcal autoritari! Nosaltres anem a  desenvolupar estratègies pròpies, anem a fer-ho... Bueno, si podem millor, perquè tenim una experiència  diferent i ja que comencem a fer-ho diferent”, perquè també vam perdre molta energia lluitant a la contra; i  nosaltres dèiem: “anem-nos a auto-organitzar i ha fer-ho a la nostra manera i fer un moviment alternatiu”. Després ja, si volen, que ens vinguin a buscar, perquè si seguim lluitant, ens desgastem moltíssim i aquest  també ha estat... aquesta ha estat una estratègia que ens ha funcionat, després d'haver-nos esgotat. 

​

28. Què opines sobre la nova llei trans? 

Jo crec que està bé que tiri endavant i que recolzin a les trans trans. No sé exactament en quin punt està, si  l'estan aprovant, si ja està aprovada, la llei. Doncs molt bé, que tiri endavant! No la conec en concret, però si  una dona vol canviar de sexe... un home, per què no? 

​

29. Veus diferència entre gènere i sexe? 

Sí, o sigui... a veure, el gènere seria el constructe social i el sexe, pues, és el biològic. Llavors gràcies a que som  dones, podem reivindicar el gènere i treballar des d'aquí socialment per canviar el paradigma, el model, la  interpretació que es fa del sexe; ara rescatar... rescatar-nos com a dones amb el nostre protagonisme, aquesta  és la meva manera de veure-ho. 

​

30. Si és així, l’orientació sexual en quin s’hauria de basar? 

La orientació sexual és lliure, cada persona és lliure d'estimar i de disfrutar del seu cos com vulgui. Si és dona  i tria un home, doncs, benvingut; si tria una dona, també. Però per mi l'orientació sexual m’és indiferent. És  una persona que té atracció, s'enamora, estima. O sigui l'orientació sexual és lliure; per mi és algo natural i, com diem, estem molt condicionades a viure d'una determinada manera: l'amor romàtic, el matrimoni, les  relacions heteros... Jo crec que aquesta aventura de ment permet que les persones se sentin lliures amb  aquest tema, des del seu sexe i des de la seva consciència de gènere com a dones. 

​

31. Com creus que es podria introduir el feminisme als instituts per que fos efectiu?

Per una banda, canviant el model educatiu i després introduint-lo com a part dels estudis d’història. O sigui, dins de la història. A l'editorial Taurus hi ha Herstory, una interpretació de la història des d'una mirada  feminista; fa temps que em vaig adonar d’això, i crec que sí... que s'ha d'incloure dins de la història de la  humanitat, perquè nosaltres feministes vam rescatar tot el que era el mite, perquè aquí està el tema, el mite  matriarcal, els arquetips femenins de poder: la hembra, la gran mare, les deesses amb les seves  representacions... Part de l'ecofeminisme hem anat a les cultures antigues a rescatar els mites i oferir això  també a les noies joves, de dir, pues... l'arquetip de Diana o Artemisa, que és la guerrera, l'activista, l'arquetip  de la Diosa Ceres i Persèfone, la filla, la mare, l'arquetip d'Atena, que és la intel·lectual; i això hi ha una  psiquiatra japonesa, la Jin Shinoda que en parla al seu llibre Las diosas en cada mujer y los dioses en cada  hombre; i aquesta dona també ho ha estudiat i, de fet, hi ha una teràpia feminista que dins de les teràpies  humanistes algunes dones feministes ho estem utilitzant també.

 

32. Actualment, en quins fronts feministes continues activa? 

Jo vaig fundar a Lleida les Dones Empresàries i per mi una de les formes d'alliberament de la dona és la auto  dependència econòmica, intel·lectual, d'habitatge, de tenir accés a recursos propis; i vaig veure que la mestria  del viure requeria aconseguir desenvolupar-se com a tals, sigui acadèmicament o sigui empresarialment,  socialment; llavors jo he treballat ja a partir de l'any 2008, que vaig crear Coaching Lleida. Tot un treball. Vaig  fundar Funde a Lleida i soc la delegada a Lleida de la Fundació Internacional de la Dona emprenedora, que  vam començar l'any 1996 ja, amb els microcrèdits: quan la caixa encara no els havia fet, nosaltres fèiem venir  un senyor de la Caixa a la fundació perquè revisés el pla d'empresa que l'havíem ajudat a fer i ens donés el  microcrèdit. Així que, per aquí estic treballant actualment també. 

​

33. Si haguessis de triar només 3 noms de feministes lleidatanes imprescindibles per a una història del  feminisme lleidatà en la transició, quines serien? 

Pues mira l'Elvira Siurana, la Maite Ojer i després la que va fundar Dones Lleida, que ara no recordo el seu  nom, que ara està activa encara al col·lectiu Dones Lleida... la Mercè Ciutat, exacte.