CONTEXT HISTÒRIC
EL FEMINISME A LLEIDA DURANT LA TRANSICIÓ
Com diu J. Serra (2015: 39-40), “a Lleida, els nous moviments socials”, entre els quals inclou el feminisme, “van estar influenciats pels partits d’esquerres en els seus inicis i, posteriorment, van esdevenir més autònoms en centrar les seves demandes més enllà del concepte de classe”. Segons aquest autor, el feminisme “neix estretament vinculat a partits de l’esquerra marxista que integraven la lluita de la dona dins del concepte de revolució social. Les principals reivindicacions es dirigien cap a la despenalització de l’adulteri, la legalització dels anticonceptius, l’educació sexual, una llei del divorci i l’avortament legal, entre d’altres.”
El 1974 se celebra una assemblea de tall feminista a l’edifici Pal·las, en la qual participa tot un seguit de dones que després esdevindran les líders del moviment feminista a la ciutat.
Segons recull Ojer (2014: 27), una d’elles, Anna Ariño, que en aquell moment militava al PSUC, encara en la clandestinitat, parla sobre la situació de les dones dins el seu propi partit i recorda: “començo a sospitar que l’arribada de la democràcia no portarà la igualtat”.
Per la seva banda, Montse Ibáñez afirmava que “com a joves dintre de moviments polítics i reivindicatius, la caiguda del règim va suposar prendre consciència que com a dones érem discriminades dins dels propis partits i moviments antifranquistes”.
I en aquest context, la celebració de l’Any internacional de les dones el 1975 va tenir un gran impacte social, reflectit en la pròpia premsa local, com ho demostren les 6 pàgines que el Diario de Lérida li dedica en apartat especial aparegut el 7 gener (amb un article-columna de Carmen Castro), el 4 de maig (amb un reportatge especial de 4 pàgines), i el 14 d’agost, en la secció d’opinió, en dos articles: un sobre la mare soltera d’E. Llinàs i un altre, sobre “el varón domado” de F. Ahumada.
L’Asociación de Mujeres Provincial de Lleida (AMPL)
És a partir d’aquestes trobades i assemblees que naixerà l'Asociación de Mujeres Provincial de Lleida, que serà la primera associació feminista lleidatana, donada d’alta el 1976, amb 50 associades, bàsicament del barri de Cappont, sota la influència del Partit del Treball de Catalunya (PTC).
Entre les principals impulsores d’aquesta Associació estava Isabel Crespo Gredilla, com a presidenta i, com a altres líders d’aquesta associació, Maria Huguet, Mercè Ciutat, Montse Ibañez i Carme Molet, entre d’altres (Ojer, 2014:28).
L’Asociación de Mujeres Provincial de Lleida (a partir d’ara, AMPL) contacta amb altres organitzacions ciutadanes, com ara les diferents Associacions de Veïns i Veïnes per organitzar actes conjunts per denunciar i resoldre problemes als barris, com l’educació, el control de preus per part de l’Ajuntament, participació en el pla d’ordenació i planificació urbana.
En una entrevista publicada al Diario de Lérida el diumenge 6 de març de 1977, la presidenta de l’AMPL, Isabel Crespo Gredilla, advocada a l’atur de 26 anys i sòcia de l’AAVV del barri de Cappont, explica els inicis de l’associació al mes de gener de 1976 i els seus objectius:
“Se creó a partir del barrio de "Cap-Pont", de algunas mujeres de esta zona que fuimos casa por casa, recorriendo unos 500 hogares preguntando a las amas de casa, qué problemas principales veían y si estaban dispuestas a colaborar con una Asociación de Mujeres, para tratar de resolver estos problemas. Unas 60 dijeron que sí, entonces a partir de ahí nació esta idea, esto fue hace muy poco, exactamente en enero del año pasado”.
Aquesta associació treballava temes relacionats amb l’economia domèstica familiar, com la pujada de la llum o l’encariment de la cistella de la compra. A nivell organitzatiu, Crespo destaca a l’entrevista alguns problemes pràctics de l’associació, com la falta de local de reunió i de fons, i la dificultat per aconseguir els permisos per realitzar activitats.
Una de les de les que va tenir més ressò va ser la taula rodona col·loqui de dissabte 5 de març de 1977 sobre “L’encariment del cost de la vida”, a la sala de la Cooperativa Agrícola Pràctica (o a la Sala d’Actes de La Caixa de l’avinguda de Blondel), amb la participació de Ramón Morell i Rosell, economista; Ramón Guans i Ferré, pagès i president de la Cooperativa de Castelló de Farfanya; Jaume Gavín i Padilla, comerciant i president de l’Associació de Veïns del Secà de Sant Pere; Maria Barrull Chicot i Dolores Ruiz Chiquero, mestresses de casa; i Isabel Crespo Gredilla, presidenta de l’AMPL, amb l’assistència d’unes 500 persones segons les organitzadores, majoritàriament dones, i que va comptar amb servei de guarderia infantil. Isabel Crespo va explicar a la premsa que la va entrevistar que l’AMPL enviaria un escrit al rei sobre el tema del col·loqui i va reclamar la creació de comissions de control de qualitat i preus:
“Con el Ayuntamiento, también tenemos relaciones para hacer la petición de cosas para ciertos barrios, para pedir subvención, local y con el Gobernador Civil lo mismo. Incluso con el Presidente de la Diputación”.
1976
Totes les fonts consultades, tant a les entrevistes realitzades, com es veurà, com a bibliografia sobre la qüestió, coincideixen a assenyalar com a punt d’inflexió de la lluita feminista a Lleida la celebració al maig de 1976 a Barcelona de les I Jornades Catalanes de la Dona. En aquestes Jornades hi van participar diverses lleidatanes, entre elles Anna Ariño. Segons ella mateixa explica, l’Associació provincial de dones de Lleida va participar amb la ponència “Situació de la dona al món rural”:
El any 76 vam col·laborar i participar en les primeres jornades feministes de la universitat de Barcelona activament: va ser impressionant veure el paranimf ple de dones que teníem i lluitàvem per els mateixos interessos, es va debatre i reivindicar sobre el dret a l’avortament, al divorci, contra l’adulteri, el dret a la sexualitat de la dona…
Per mi va ser un abans i un després. Van ser molt emotives per mi, una injecció d’optimisme, em vaig identificar amb les intervencions dels drets que havíem perdut i que havíem de recuperar, primordial per avançar en els nostres drets com a dones, vaig intuir un abans i un desprès, un despertar al feminisme en un front comú que ens unia.
En aquells anys era la responsable de la sectorial de la dona del PSUC. Recordo que al mes de tornar de les jornades vaig participar en un míting que vaig ser molt critica amb els companys del partit per d'hipocresia que demostràvem en la relació amb les dones que era molt masclista.
També trobem referències a la premsa local. El Diario de Lérida (1 juny 1976), fa una síntesi conclusiva dels temes debatuts a les jornades en què van participar dones de Catalunya, País Valencià i Les Illes, i les reivindicacions formulades, que eren:
-
dret a un lloc de treball sense discriminacions
-
abolició de les discriminacions al treball
-
reconeixement dels drets laborals, sindicals, etc. per a les “empleadas de hogar”
-
ensenyament obligatori gratuït, laic i no discriminatori contra la dona
-
eliminació del Servicio Social
-
amnistia general per als “delictes femenins”.
-
Acabades les jornades, unes 500 dones van sortir en manifestació des de Plaça Universitat cap a Balmes i Pelayo i van ser dissoltes per la policia.
A partir de l’assistència i participació a les dites Jornades, es crearà a Lleida una delegació de l’Associació Catalana de la Dona (ACD), impulsada pel PTC però també amb la participació de dones del PSUC, ERC, MCC, PSAN i Front Nacional. El mateix 1976 tenim també notícies de les manifestacions sota el lema “Jo també soc adúltera”, segons recull la premsa local el gener de 1977 (DDL 9 gener 1977).
1977 – Delegació lleidatana de l’Associació Catalana de la Dona (ACD)
El 24 de març de 1977 es fa la presentació de la delegació lleidatana de l’ACD amb èxit total de públic a la sala actes Fundació La Caixa, amb la intervenció com a ponents de Rosa Parés, que va parlar de la trajectòria del moviment feminista des del segle XIX per acabar reclamant els mateixos drets de què gaudien les dones durant el govern de la Generalitat. A continuació va intervenir Mercè Ciutat, exposant els dos objectius generals de l’ACD: la lluita per aconseguir la igualtat dona – home; i fomentar una societat democràtica; va desglossar el programa en diverses etapes: igualtat total davant la llei; revisió dels programes educatius per eliminar les diferències en relació al sexe; derogació del Servei Social i tot en el marc de l’Estatut d’Autonomia. Anna Mercadé va abordar el tema del divorci; i Maria Huguet, subratllant que “la problemàtica de la dona era essencialment rural” va reivindicar el treball domèstic. També es va queixar de la falta d’un local a Lleida i que són 30 les dones associades. Durant la presentació també van anunciar que hi havia programades per a les properes dates un cicle de conferències sobre temes feministes i un míting a la ciutat de Lleida.
Segons elles mateixes es definien, l’ACD era una associació política i feminista, àmplia i unitària, nascuda durant les "I Jornades Catalanes de la Dona", constituïda per dones de diferents tendències polítiques i ideològiques de diferents sectors i classes socials.
L'objectiu fonamental era aconseguir l'emancipació de la dona. I es lluitava en dos fronts: per la igualtat de la dona amb l'home i per una societat democràtica que possibilités la concreció d'aquesta igualtat. L'òrgan màxim era l'Assemblea General. Hi havia una Junta Directiva, la presidenta era Ana Mercadé. Segons les ponents, una cosa important eren les Comissions de treball, que abastaven tots el aspectes necessaris per aconseguir les finalitats de l'Associació. Van admetre que no estaven legalitzades, ja que, en principi havien intentat acollir-se a la Llei d'Associacions de l'any 1966, però en vista que no els van contestar, van presentar tota la documentació necessària per a inscriure's en el Registre d'Associacions Polítiques, tot i que, a dia de la presentació, encara no havien rebut resposta tot i confiar en la seva legalització el més aviat possible.
Segons explicaven Cañueto, Ciutat i Huguet en ser entrevistades:
“L’ACD no accepta els homes com a associats, tot i que s’accepta la seva col·laboració. Partint de la base que el feminisme és una cosa que interessa tant a l'home com a la dona, és ella qui pateix les conseqüències, per tant és ella, en primera instància, qui ha de lluitar per les seves reivindicacions, per la seva emancipació.
Lluitem per aconseguir la democràcia política. Per això estem integrades en l'Assemblea de Catalunya.
Creiem que el feminisme deslligat de la política no té raó de ser. Per tant, la nostra associació té un matís polític. D'altra banda, acceptem la doble militància. Totalment independent de partits polítics. Compta en aquests moments amb unes 1.300 sòcies.
Nosaltres treballem de cara a les eleccions. Em aquest sentit donarem suport un front electoral de democràtic que estigui d'acord amb els nostres objectius. Si això arriba a produir-se, pensem presentar a nivell de Catalunya dones candidats per assegurar que es compleixin els nostres objectius; demanem l'Estatut de32, la Generalitat i el retorn del President Tarradellas”.
L’Associació Catalana de la Dona focalitzarà la seva lluita en temes com la llei de l’adulteri, la del divorci, la legalització de l’avortament i la planificació familiar; i un objectiu essencial era aconseguir un centre de planificació familiar a Lleida, per la qual cosa van fer accions de molt diversa índole com mítings, cicles de conferències, etc. sobre temes com divorci, anticonceptius, sexualitat femenina.
Van treballar per la descentralització i així es van organitzar activitats a ciutats com Balaguer, Mollerussa, etc, liderats per associades com Carme Bellet i Rosa Gràcia.
A Lleida, es van fer unes Jornades sobre sexualitat i la inauguració del local de la delegació lleidatana de l’ACD al núm 17 del c/ La Palma – de Lleida.
A Mollerussa, el 21 d’agost de 1977 al local de la Banca Catalana, organitzat per joves de la comarca, se celebrà una conferència col·loqui “La problemàtica de la dona i la lluita pel seu alliberament”, a càrrec d’Empar Pineda, membre de la Permanent de la Assemblea de Catalunya i de la Coordinadora Feminista (Diario de Lérida, 20 agost 1977, pàg. 7).
El Grup Independent de Lluita de la Dona de Lleida (GILLD)
El PSC es va mantenir al marge d’aquesta associació i va crear el seu propi grup de dones: el Grup Independent de Lluita de la Dona de Lleida (GILLD).
Elvira Siurana, que havia estat per Europa en diferents cercles feministes, torna a Lleida el 1975-76, i en arribar entra en contacte amb diverses dones com Isabel Toll, Maica Caballero, Mª Àngels Filella i altres activistes de la ciutat i participa en la gestació i naixement del Grup Independent de Lluita per la Dona (GILD), que naix oficialment el febrer de 1977.
Es va presentar públicament el 8 de març de 1977, a la Sala d’actes de La Caixa, amb una xerrada de la psicòloga lleidatana Marta Trepat Secanell sobre la discriminació de sexes a la infantesa (“La discriminació comença ara. Educació sexista”), presentada per Maica Caballero.
El GILLD es diferenciava de l’ACD en acceptar homes com a associats i en altres qüestions de tipus ideològic i de mètode.
El 21 d’abril de 1977 apareix una nota de premsa al Diario de Lérida (p. 9), en què la Comisió Gestora de creació del Grup Independent per a la Lliuta de la Dona exposa els seus punts programàtics; i per a la diada de Sant Jordi del mateix any, el grup munta una paradeta a la plaça Paeria per donar-se a conèixer i exposar el seu programa a tothom qui passi:
“D'acord amb les demandes rebudes d'informar sobre el funcionament i objectius de grups de dones a Lleida, nosaltres, Grup Independent per a la Lluita de la Dona (GILLD), hem cregut convenient puntualitzar lo següent:
—Som un grup independent i autogestionari, ideològicament obert al marge de partits polítics, i compromès en la independència i autodeterminació de la dona, sotmesa_ avui per avui, a una divisió social del treball que l'hi imposa unes formes alienants de participació col·lectiva i convivència.
—Aquest grup va ésser creat a mitjans de febrer d'aquest any, arrel dels contactes iniciats per alguns del components actuals del GILLD, amb l'Associació Catalana de la Dona, i donat que es varen fer patents clares diferències de tipus ideològic i de mètode.
—Creiem que la lluita s'ha de portar conjuntament amb l'home, tenint en compte que es tracta d'un problema social, per tant, no fem distincions de sexe a l'hora d'admetre nous membres.
—La nostra acció ha de tenir incidència especial en els problemes que té plantejats la dona a Lleida, tant pel que fa a la ciutat com al camp, i portar a terme una acció coherent que alliberi a la dona de la triple marginació de tipus cultural, productiva i familiar a que s’ha vist sotmesa per aquesta societat patriarcal, basada en l’autoritarisme masclista.
A curt termini, fixem els següents objectius:
En el camp legislatiu: —Amnistia per a totes les dones condemnades per comportaments considerats de delicte de sexe. —Derogació de totes les discriminacions legals, tant d’ordre civil, com penal, laboral i mercantil.—Establir un règim matrimonial i altres formes de convivència, amb igualtat total. —Abolició de la “pàtria potestat”.
En el camp familiar: —Creació de guarderies gratuïtes, distribuïdes estratègicament, per tal de cobrir les necessitats en zones rurals, barris i zones urbanes. —Ensenyament gratuït obligatori i públic en règim de coeducació. Revisió dels textos escolars, sense discriminació d’assignatures.
En el camp del treball: —Igualtat de drets entre l'home i la dona: a igual treball, igual salari. —Igualtat dels cònjuges a rebre prestacions de la Seguretat Social, malgrat que només cotitzi la dona. —Incloure aquest tipus de lluita en el conjunt de reivindicacions laborals.
El Grup de Dones de Lleida
Segons Serra (2015:40), els mals resultats del Partit del Treball de Catalunya a les eleccions generals de 1977 van tenir com a conseqüència que un grup de dones deixi el partit i la delegació lleidatana de l’ACD, considerant que estava massa vinculat al PTE i formin una nova entitat feminista que reivindica el seu caràcter independent de qualsevol partit: el Grup de Dones de Lleida, encara molt actiu avui dia, encapçalat per Carme Bellet, Mercè Ciutat, Maria Huguet, Montse Ibáñez, Teresa Mas i Carmina Pardo, amb seu a un local del carrer La Palma.
Per la seva banda, continuaran a l’ACD Carme Molet i Eugènia Cañueto, i canviaran la seva seu al carrer Cavallers 20. Malgrat l’escissió hi haurà una gran col·laboració de les dues associacions a l’hora d’organitzar actes o implicar-se en campanyes.
1978
Durant el 1978, s’intensifica la campanya d’autoinculpacions “Jo també sóc adúltera”, que ja s’havia iniciat al 1977.
1979
El Grup de dones de Lleida va ser l’objectiu de dos atemptats per part de l’extrema dreta; així, al desembre de 1979 el seu local, ubicat al carrer La Palma 17 va ser incendiat. Tot i que mai es va poder demostrar, les amenaces prèvies i altres indicis assenyalaven clarament els grups d’extrema dreta que ja havien protagonitzat altres atemptats a la ciutat. En l’incendi, a més dels danys materials al local, es va perdre tot l’arxiu relatiu a les usuàries i va generar por i indignació entre les associades.
Poca o nul·la col·laboració de la policia davant les reiterades denúncies d’Anna Ariño i Teresa Mas. En canvi, molt bona resposta de la societat civil i les institucions, com la Diputació, que van condemnar l’atemptat. Com explica Ojer (2007:35), la premsa local es feia ressò i titulava “Masiva repulsa contra los atentados al local del Grup de Dones”. El propi president de la Diputació de Lleida feia arribar una carta al Grup tot expressant l’acord del Plenari de la Diputació pel qual es solidaritzaven amb elles i rebutjaven l’atemptat.
Coordinadora de Dones de les Terres de Lleida
L’any 1979 també neix la Coordinadora de Dones de les Terres de Lleida (vinculada a la Coord. Feminista de Catalunya): incloïa tots els grups feministes de la província Lleida (Grup de Dones, ACD, Grup Independent de Lluita per la Dona (GILLD), Grup de Dones de Mollerussa, el Grup de Dones de Balaguer, Partit feminista a les Terres de Lleida (Teresa Estany). La coordinadora té objectius i reivindicacions pròpies:
-
Despenalització adulteri
-
Legalització anticonceptius
-
Divorci
-
Avortament
-
Planificació familiar
-
Igualtat davant la llei
Les accions que de forma coordinada van organitzar van ser moltes i diverses. D’una banda, la campanya pel dret a l’avortament, lliure i gratuït (que era de nivell estatal), amb dues accions:
recollida de signatures per a la campanya d’autoinculpació (“Jo també he avortat”), com a suport a les avortistes de Bilbao jutjades i la manifestació sota la consigna (Londres no, Lleida sí), recolzada per tres regidors de l’Ajuntament: Antonio Cantano, Magda Ballester i Ventura Margó, Pere Ardiaca (cf. explicació d’A. Ariño). Les manifestants es van dirigir cap l’Ajuntament a primera hora del matí i, tot i la pressió de les forces de seguretat per fer-les sortir, un grup de gairebé vint dones es van asseure a les escales de l’Ajuntament, tal com recollia a l’endemà la premsa local. Ja a la tarda, més de 300 persones, entre dones i homes, i sota una pancarta dissenyada per Carme Molet, artista i presidenta de l’ACD, van recórrer el carrer Major de Lleida sota el crit “Avortament lliure i gratuït”.
I també es van organitzar accions per reclamar el Centre de Planificació familiar (fet que s’aconseguirà a principis dels 80).
El 18 de maig 1979 es va fer la presentació a Lleida, concretament a la sala d’actes de “La Caixa” del llibre de Mª Aurèlia Campmany Dona, doneta, donota, segons relata Jesús Bometón, en un acte organitzat per l’Editorial Edhasa i la "Llibreria L'Ereta”. Dona, doneta, donota havia estat un dels llibres amb més èxit de vendes a la "Diada de Sant Jordi". La presentació de l’acte va ser dirigida per Mercè Ciutat, que va presentar els autors del llibre, Maria Aurèlia Capmany i Avel·lí Artís-Gener (Tísner), que van parlar a continuació.
Com bé explica M. Ojer (2014:29) i les pròpies protagonistes expliquen, del 25 juny al 6 juliol de 1979 es van celebrar a l’edifici del Roser unes Jornades de Sexologia, organitzades pel Grup de Dones de Lleida, amb la col·laboració de l’Ajuntament, i alguns partits polítics i sindicats. Els i les ponents van ser el sexòleg Frederic Boix, la psicòloga Victòria Sau, la filòloga Empar Pineda, l’advocada Lídia Falcón i l’escriptora M. Mercè Marçal.
Un parell de mesos més tard, al setembre de 1979, l’ACD presenta una carta -signada per la seva secretària Eugènia Cañueto- sol·licitant a l’ajuntament ajuts per fer una campanya a favor del divorci per mutu acord (al Congrés dels Diputats de Madrid s’estava preparant una discussió sobre la llei del divorci).
A l’octubre, Carme Molet, llavors presidenta de l’ACD de Lleida, demana els permisos al Govern Civil de Lleida per organitzar una xerrada sobre la llei del divorci, a càrrec de Maria Rúbies, diputada lleidatana a Madrid, Anna Mercadé, presidenta de l’ACD a nivell de Catalunya i Teresa Pàmies, escriptora i política socialista.
A finals de 1979 es creen també les secretaries de la dona als sindicats CCOO i UGT.
1980
Maria Rúbies defensa una proposició no de llei al Congrés dels Diputats per a la igualtat de la dona treballadora a la Seguretat Social. Segons explica Mercè Ciutat i recull M. Ojer (2007:35), Maria Rúbies va ser una política lleidatana que, malgrat no compartir les idees del moviment feminista, sempre es va mostrar molt receptiva i col·laboradora en els diversos actes que s’organitzava, participant en ells. Ciutat assegura que “ens enviava notificacions i coses del que passava a Madrid, i això ens permetia estar al dia en les diferents temàtiques”, esdevenint així un punt de suport i de recolzament per al Moviment Feminista de Lleida.
1981
Per la seva banda, la Paeria, governada pel PSC, recollint les demandes de la Coordinadora de Dones de les Terres de Ponent, crea el Centre d’Orientació Sexual, que es va situar en un pis de la Rambla Ferran. A propòsit del seu disseny, A. Ariño (Ojer, 2007: 36) explica: “volíem que el centre, a part de planificar, eduqués sexualment a homes i dones de Lleida”. Carmina Pardo destaca que no només es va aconseguir la inauguració del centre sinó també se’l va dotar de les millors professionals del moment. Formaven part de la plantilla la psicòloga lleidatana Teresa Estany, amb una reconeguda militància feminista, dins l’ACD i posteriorment al Partit Feminista de Lídia Falcón, i amb una sòlida formació com a psicòloga, i Carme Vilana, entre altres.
___
L’any 1987 es comença a gestar el que serà el Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona (SIED), com un grup de recerca que duu a terme diverses activitats, agrupant aquelles persones interessades en tot allò que envolta la realitat femenina avui i al llarg de la història.